Cova del Rinoceront

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCova del Rinoceront
Cova Rinoceront.jpg
Cova del Rinoceront
Tipus Jaciment arqueològic i cova
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Castelldefels (Baix Llobregat)
 41° 16′ 25″ N, 1° 57′ 39″ E / 41.2736°N,1.960875°E / 41.2736; 1.960875
Característiques
Altitud 20 m
Història
Cronologia Paleolític mitjà (entre uns 200.000 i 80.000 anys)
Primera menció escrita 2002
Excavacions 2002-fins present: Joan Daura Luján (Univ. Barcelona), Montserrat Sanz Borràs (Univ. Complutense )
Troballa arqueològica restes de sílex, fauna
Modifica les dades a Wikidata

El jaciment arqueològic i paleontològic de la cova del Rinoceront es localitza dins el terme municipal de Castelldefels (comarca del Baix Llobregat, província de Barcelona), entre els barris de Bellamar i Montmar. Se situa en els primers estreps més suaus del massís calcari del Garraf, just on aquest entra en contacte amb l'extrem meridional de la plana holocena del delta del riu Llobregat.

Actualment, la cavitat es troba seccionada verticalment pel darrer front d'explotació de la pedrera de ca n’Aymerich, anteriorment coneguda com a pedrera Altissent. L'extracció massiva de pedra calcària ha desfigurat enormement el relleu original i ha destruït la major part de la cova del Rinoceront, així com la seva entrada originària.

Història[modifica]

A la dècada dels anys quaranta, a la mateixa pedrera de ca n'Aymerich, es varen descobrir per part de J. F. de Villalta diverses restes de fauna del Plistocè procedents d'algunes fissures en l'actualitat desaparegudes, que reberen el nom de jaciment Altissent. Algunes restes de fauna es varen poder recuperar i salvar de les activitats indústrials, mentre que d'altres es varen destruir i varen ser triturades com a material constructiu per a la construcció de l'aeroport de Barcelona.

La finalització de les activitats a la pedrera a la dècada dels anys seixanta van conduir que aquesta estigués en un estat de semiabandonament. D'ençà fins a l'actualitat i a causa del desconeixement de l'existència del jaciment de la cova del Rinoceront, van ocórrer caigudes successives de part del rebliment sedimentari, així com dels fòssils, fet que va permetre el seu descobriment l'any 2002 per part del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona. En aquests sediments despresos, s'han dut a terme les primeres campanyes arqueològiques amb els objectius de fer una primera estimació cronològica i una valoració del conjunt, resultats que van motivar la restauració i el condicionament de la cavitat, en la qual el Grup de Recerca del Quaternari[1] de la Universitat de Barcelona hi excava des del 2002 fins a l'actualitat.

Principals restes recuperades[modifica]

La seqüència estratigràfica de la cova del Rinoceront està formada per un tall d'11 m de potència i un total de 8 nivells estratigràfics, definits per ordre de sostre a base, que abracen des dels moments basals del Plistocè superior fins al Plistocè mitjà, és a dir, entre els 74.000 i els 175.000 anys d'antiguitat. En el jaciment, s'han recuperat nombroses restes de vertebrats, especialment herbívors, que han estat consumits i transportats a la cavitat per part dels carnívors. De la mateixa manera, s'han recuperat algunes restes lítiques de sílex i quars que evidencien la presència humana en el jaciment durant el Paleolític mitjà per part dels neandertals.

En els nivells superiors d'aquest jaciment, datats a l'entorn dels 90.000 anys, s'ha identificat l'espècie Haploidoceros mediterraneus per primer cop a la península Ibèrica i en el registre del Plistocè superior a Europa. Es tracta del jaciment amb un major nombre d'espècimens d'aquest gènere amb un total de 21. A més s'han recuperat restes d'altres espècies, especialment abundants són les de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), rinoceront (Stephanorhinus hundsheimensis) i elefant (Elephas sp.). La gran quantitat de restes i la ubicació cronològica del jaciment en l'estadi isotòpic MIS 5 fan d'aquest jaciment un dels pocs registres d'aquest moment a la conca Mediterrània.

Troballes singulars[modifica]

Entre les troballes arqueològiques més importants al jaciment destaquen les restes del cérvol mediterrani (Haploidoceros mediterraneus ), ja que és el primer jaciment de la Península Ibèrica on l'any 2013 es va identificar aquest taxón. En total s'ha identificat un NMI de 21 individus d'aquest tipus de cèrvid en els nivells I i II del jaciment que daten entre els 75 i 130 ka aproximadament. Els estudis tafonòmics realitzats ens indiquen que aquests individus varen arribar a la cova del Rinoceront probablement com a preses d'un carnívors de talla mitjana, com ara un cànid, que hauria portat els Haploidoceros a la cavitat com part de les seves preses. Entre les troballes singulars destaca també un esquelet complert d'una cria d'elefant descobert l'any 2012.

Notes[modifica]

  1. «Grup de Recerca del Quaternari». [Consulta: 19 setembre 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Daura, J., Sanz, M., Vaquero, M. 2005. El Pleistoceno de la Cova del Rinoceront (Castelldefels, Barcelona). Dins Ferreira-Bicho, N. (Ed.): O Paleolítico. Actas do IV Congresso de Arqueologia Peninsular (Setembre 2004, Faro). Promontoria Monográfica, 02: 217-227.
  • Daura, J., Sanz, M., Font, O., Budó, J. 2006. Restes fòssils de Testudo hermanni al massís del Garraf. Butlletí de la Societat Catalana d'Herpetologia, 17: 9-20.
  • Daura, J., Sanz, M., Rosell, J., Julià, R. 2010. Un cubil de carnívoros del Pleistoceno medio y superior con escasa presència humana: la cova del Rinoceront. Dins: I Reunión Científica sobre cubiles de hienas (y otros grandes carnívoros) en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica (21 al 24 de gener, Alcalá de Henares). Zona Arqueológica, 13: 494-499.
  • Sanz, M., Daura, J., Brugal, J.-P. 2013. First occurrence of the extinct deer Haploidoceros in the Iberian Peninsula in the Upper Pleistocene of the Cova del Rinoceront (Castelldefels, Barcelona). Comptes Rendus Palevol.http://dx.doi.org/10.1016/j.crpv.2013.06.005
  • Daura, J., et al. 2015 "Cova del Rinoceront (Castelldefels, Barcelona): a terrestrial record for the Last Interglacial period (MIS 5) in the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula." Quaternary Science Reviews 114 (2015): 203-227. http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2015.02.014
  • Daura, J.; Sanz, M.; Julià, R.; García-Fernández, D.; Fornós, J.J.; Vaquero, M.; Allué, E.; López-García, J.M.; Blain, H.A.; Ortiz, J.E.; Torres, T.; Albert, R.M.; Rodríguez-Cintas, À.; Sánchez-Marco, A.; Cerdeño, E.; Skinner, A.R.; Asmeron, Y.; Polyak, V.J.; Garcés, M.; Arnold, L.J.; Demuro, M.; Pike, A.W.G; Euba, I.; Rodríguez, R.F.; Yagüe, A.S.; Villaescusa, L.; Gómez, S.; Rubio, A.; Pedro, M.  Fullola; J. M., Zilhão; J. 2015. Cova del Rinoceront (Castelldefels, Barcelona): a terrestrial record for the Last Interglacial period (MIS 5) in the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula. Quaternary Sciecnce Reviews 114: 203-227. https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2015.02.014
  • Rivals, F., Sanz, M., Daura, J. 2016. First reconstruction of the dietary traits of the Mediterranean deer (Haploidoceros mediterraneus) from the Cova del Rinoceront (NE Iberian Peninsula). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology . Volume 449, 1 May 2016, Pages 101-107.https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2016.02.014
  • López-García, J.M., Fernández-García, M., Alexandre Blain, H., Sanz, M., Daura, J. 2016. MIS 5 environmental and climatic reconstruction in northeastern Iberia using the small-vertebrate assemblage from the terrestrial sequence of Cova del Rinoceront (Castelldefels, Barcelona). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, Volume 451, 1 Pages 13-22. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2016.03.015
  • Allué, E., Picornell-Gelabert, Ll., Daura, J., Sanz, M. 2017. Reconstruction of the palaeoenvironment and anthropogenic activity from the Upper Pleistocene/Holocene anthracological records of the NE Iberian Peninsula (Barcelona, Spain). Quaternary International, Volume 457, 1 November 2017, Pages 172-189. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2016.10.024
  • Sanz, M., Daura, J. 2018. Taphonomic analysis of an ungulate-dominated accumulation at the Pleistocene Cova del Rinoceront site near Barcelona, Spain (northeastern Iberian Peninsula). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2018.02.017
  • Croitor, R., Sanz, M., Daura, K. 2018. The endemic deer Haploidoceros mediterraneus(Bonifay) (Cervidae, Mammalia) from the Late Pleistocene of Cova del Rinoceront (Iberian Peninsula): origin, ecomorphology, and paleobiology. Historical Biology. https://doi.org/10.1080/08912963.2018.1499018


Enllaços externs[modifica]

  • Descobriment restes Haploidoceros, UB [1]
  • Video sobre la presentació de les restes d'Haploidoceros [2]
  • Descobriment esquelet elefant, ub [3]