Cràter Aristarc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El cràter Aristarc és un prominent cràter d'impacte de la Lluna, de 40 km de diàmetre i una fondària de 3,7 km, que es troba en la seva part nord-oest. Les coordenades lunars són latitud 23.7 N i longitud 47,4 E. Està considerat com el més brillant de les grans formacions de la superfície lunar amb un albedo aproximadament de valor doble que els de la majoria de la Lluna. És tan brillant que es pot veure a ull i és resplandent amb un gran telescopi. També s'identifica ràpidament quan la majoria de la superfície lunar està il·luminada per la brillantor de la Terra.

El crater està localitzat a la carena sud-est de l'altiplà d'Aristarc, una zona elevada que conté nomrosos trets vulcànics, com uns sinuosos solcs. Aquesta zona també és notable per un gran nombre de fenòmens lunars transitoris, i també emissions recents de gas radó com els mesurats pel Lunar Prospector.

Aristarc va rebre el nom del famós astrònom grec Aristarc de Samos per part del cartògraf italià Giovanni Riccioli. El seu llibre Almagestum novum ("Nou Almagest"), publicat el 1651, donà nom a les característiques taques vistes al telescopi (més tard anomenadaes cràters) amb epònims de notables astrònoms i filòsofs. Malgrat que van ser ràpidament adoptats, els noms no van ser oficials fins a la seva votació, el 1935, per la Unió Astronòmica Internacional.[1]

Ubicació del cràter Aristarc a la Lluna.
Imatge Clementine d'Aristarc en una simulació topogràfica, foto de la NASA

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cràter Aristarc Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. M. A. Blagg, K. Müller, W. H. Wesley, S. A. Saunder, J. H. G. Franz. Named Lunar Formations. London: Percy Lund, Humphries & Co. Ltd., 1935.