Crònica bohèmia
(la) Chronica Boemorum  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Cosmas de Praga |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Principat de Bohèmia |
| Creació | dècada del 1120 |
| Dades i xifres | |
| Tema | history of Bohemia (en)  i dinastia Premíslida |
| Gènere | crònica |
| Representa l'entitat | The Maidens' War (en) |
La Crònica bohèmia, també anomenada Crònica txeca (Chronica Boemorum; en txec Kosmova kronika česká, també Kosmova Kronika Čechů), és una crònica medieval que tracta sobre la història de Bohèmia; fou escrita per l'historiador Cosmas de Praga als anys 1119-1125.[1]
Estructura i significat[modifica]
La Crònica bohèmia, que també tracta sobre la història de Moràvia, aborda primer la prehistòria de Bohèmia basada en mites i llegendes. Relata el mite de l'arribada de la tribu al territori actual i registra els noms i fets dels primers governants llegendaris. Tot seguit descriu la història del país sota la dinastia Premíslida fins al 1125. S'hi tenen en compte les condicions de l'Església en aquest moment i les principals fonts disponibles llavors.
La Crònica bohèmia comprén tres llibres:
- El primer comença amb la llegendària prehistòria de Bohèmia (l'avantpassat Cech) i s'estén fins al primer duc cristià Borivoj I i després al regnat de Bretislau I de 1034.
- El segon llibre és més històric. Narra el període fins al 1092, quan comença el regnat de Bretislau II.
- El tercer llibre cobreix el període fins als darrers anys de l'autor.
Malgrat algunes inconsistències cronològiques i de contingut, la crònica es convertí en un model d'historiografia medieval bohèmia. La continuà Vincent de Praga i l'abat Jarloch de Milevsko i altres cronistes fins a 1283; tots dos degueren relacionar-se amb la catedral de Praga.[2] El van utilitzar com a font els cronistes bohemis posteriors (Pere de Zittau, Francesc de Praga, Benes Krabice Veitmile) i també va influir en les cròniques bohèmies posteriors medievals. Es conserva en 15 manuscrits.
Descripció dels límits de la diòcesi de Praga (1086)[modifica]
A l'any 1086, es reprodueix una carta de l'emperador Enric IV a l'arquebisbat de Praga, en què es descriuen els límits de la diòcesi en funció de les característiques geogràfiques i les tribus veïnes més menudes. Aquest document té molt d'interés per a Txèquia i Polònia, perquè les tribus individuals sols s'esmenten ací i, per tant, permet una mirada a les condicions territorials en el moment de la fundació de la diòcesi, al 973.
Edicions[modifica]
Llatí
- Bertold Bretholz und Wilhelm Weinberger (ed.): «Scriptores rerum Germanicarum», Nova sèries 2: Die Chronik der Böhmen des Cosmas von Prag (Cosmae Pragensis Chronica Boemorum). Berlin 1923 (Monumenta Germaniae Historica, Digitalisat)
Alemany
- G. Grandaur, Donis Dekans Cosmas Chronik von Böhmen, (Geschichtschreiber der deutschen Vorzeit, 65) 1941, 3. Aufl.
- F. Huf, Cosmas von Prag, Die Chronik Böhmens, (Historiker des deutschen Altertums), Essen 1987
Anglés
- L. Wolverton, Cosmas of Prague. The Chronicle of the Czechs, Washington 2009
Referències[modifica]
- ↑ Josef Emler. Cosmae Chronicon Boemorum cum continuatoribus. Nákl. Musea Království Českého, 1874, p. 1–.
- ↑ Jaroslav Polc: Agnes von Böhmen, 1211–1282. Königstochter, Äbtissin, Heilige. (Lebensbilder zur Geschichte der böhmischen Länder, Bd. 6). Oldenbourg, München u. a. 1989, ISBN 3-486-55541-3, p. 173.
Bibliografia[modifica]
- František Graus: Chronica Boemorum. In: Lexikon des Mittelalters (LexMA). Band 3, Artemis & Winkler, München/Zürich 1986, ISBN 3-7608-8903-4, Sp. 300.