Crespell (micologia)
Els crespells,[1] també anomenats coliflors,[2] són bolets anuals que formen fructificacions d’aspecte escarolat o de madrèpora, amb el revers sempre llis. Creixen adossats a arbres vius o morts, i també sobre arrels o rabasses.[3]
Morfologia[modifica]
[4]
Cada bolet correspon a un conjunt
de ventalls que han crescut sobre una mateixa cama o peu.[3] Per estudiarlos i identificar-los adequadament, cal separar amb cura els diferents ventalls i observar amb atenció com estan fixats a la cama o al peu.
Poden assolir des d’una mida molt gran, de fins a 40 cm de diàmetre, com en la greixa vera (Sparassis crispa), fins a reduïda, entre 3 i 10 cm, com en el crespinell pelut (Cotylidia pannosa).
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Sparassis_crispa_fungus%2C_Woodfidley%2C_New_Forest_-_geograph.org.uk_-_261244.jpg/220px-Sparassis_crispa_fungus%2C_Woodfidley%2C_New_Forest_-_geograph.org.uk_-_261244.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Cotylidia_pannosa_%28Sowerby%29_D.A._Reid_789903.jpg/220px-Cotylidia_pannosa_%28Sowerby%29_D.A._Reid_789903.jpg)
Els crespells més voluminosos, les greixes, pertanyen al gènere Sparassis. Es tracta de fongs que ataquen arbres vius en la fusta dels quals produeixen podriment bru.
Comestibilitat[modifica]
Són considerats comestibles. La greixa vera, també anomenada peu de rata reina, és molt apreciada culinàriament i des de fa pocs anys es cultiva en països asiàtics.[5]
Les espècies de crespells més corrents[modifica]
A Catalunya, les espècies més corrents de crespells són: [3][6]
- Sparassis crispa, greixa
- Peziza proteana var. sparassoides, crespell de cremats
- Sparassis brevipes, greixa de roure
- Sparassis radicata, greixa radicant
- Podoscypha multizonata, crespell virat
- Cotylidia pannosa, crespinell
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ «Alberenc (Leccinum duriusculum) · micopedia.cat». [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions. 2013, ISBN 9788496905986
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.