Vés al contingut

Creusa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Creusa (reina))
No s'ha de confondre amb Creüsa.
Plantilla:Infotaula personaCreusa
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 789 Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTrubia Modifica el valor a Wikidata
Reina consort d'Astúries
783 – 788
← AdossendaNunilo d'Astúries → Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMauregat d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FillsHermenegild d'Astúries Modifica el valor a Wikidata

Creusa (Astúries, s. VIII) fou una noble del regne d'Astúries, muller del rei Mauregat.

Se'n desconeixen els orígens, hom l'ha situat com a propietària de terres a la zona de Mieres i Proaza, a la localitat de Fabar.[1] És considerada la muller del rei Mauregat,[2] fill bastard d'Alfons I d'Astúries i que, tradicionalment, hom afirma va aconseguir el tron d'Astúries de forma il·legítima.[3]

El nom de Creusa està documentat en una donació datada tardanament el 30 d'octubre de 863 vinculada a l'església de San Pedro de Traspeña (Proaza) o a San Pedro de Nora (Les Regueres).[1] Aquest document ha estat posat en dubte amb partidaris i detractors de la seva autenticitat,[2] cosa que ha fet que s'hagi qüestionat l'existència de Creusa.[4] No obstant això, a més d'aquest document, a d'altres hi consta una domna Creusa, vinculats a la mateixa zona on se li suposen les propietats, i obriria la possibilitat de parentesc amb la família de Gladila, abat i, més tard, bisbe de Braga.[1] El mateix document de 863 indica que Creusa i Mauregat van tenir un fill anomenat Hermenegild.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Borge Cordovilla, Francisco «La iglesia de San Pedro de Nora». Anuario de la Sociedad Protectora de la Balesquida, 2019, pàg. 94, 96.
  2. 2,0 2,1 2,2 Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 265. ISSN: 0570-7218.
  3. Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Mauregato» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 19 octubre 2020].
  4. Fernández Conde, F. J.; Santos del Valle, M. C. «La corte de Pravia. Fuentes documentales, cronísticas y bibliográficas». Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, núm. 125, 1988, pàg. 83.