Crisi europea de l'habitatge
La Crisi europea de l'habitatge és una de les principals causes de l'erosió gradual de la cohesió econòmica, social i territorial a la Comunitat Europea. L'accés a un habitatge assequible i digne és alhora una necessitat social i un dret social desafiat per les diferents crisis que ha sofert la Unió Europea.[1]
En 2022, el 69% de la poblacióla Unió Europea vivia en una llar propiettat seva, mentre que el 31% restant vivia en un habitatge de lloguer. La proporció més alta de propietat era a Romania (el 95%), Eslovàquia (93%), Croàcia (91%) i Hongria (90%).[2] Entre el 2010 i el 2022, els preus immobiliaris a la Unió Europea van augmentar un 47% i en alguns països gairebé es van triplicar: Estònia va registrar un augment del 192%, mentre només en Itàlia i Xipre, van disminuir, mentre la inflació en el mateix període va ser del 28%.[3]
La disponibilitat, accessibilitat i sostenibilitat d'un habitatge digne són preocupacions cada cop més importants per als ciutadans de la Unió Europes, especialment els més vulnerables. En molts casos l'habitatge és la seva principal despesa de consum i una càrrega excessiva, en detriment d'altres necessitats bàsiques.[1] L'increment de població immigrada i l'arribada massiva de turistes ha provocat una crisi de preus de l'habitatge i generalitzat la desviació de l'habitatge residencial a usos turístics i al lloguer de temporada per a evitar aplicar la contenció de rendes.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Finding together a solution to the growing housing crisis especially for vulnerable groups and young people» (en anglès). EESC, 20-02-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Jon Henley. «Higher costs and cramped conditions: the impact of Europe’s housing crisis» (en anglès). The Guardian, 06-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Housing in Europe – 2023 edition» (en anglès). Eurostat. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «L'habitatge, el sector més tocat per l'impacte del turisme». RTVE, 04-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].