Ctònic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes. De vegades, també se'ls anomena tel·lúrics (del llatí tellus).

La paraula grega χθών khthốn és una de les diverses que s'usen per a 'terra' i es refereix típicament a l'interior de la terra més que a la superfície (com designen γαιη gaie o γε ge) o a la terra com a territori (com χορα khora). Evoca al mateix temps l'abundància i la tomba.

El gran santuari de Samotràcia acull una religió mistèrica que dedica un panteó a les divinitats ctòniques, de les quals la més important era la Gran Mare. A Acragas (actual Agrigent), hi ha un temple dedicat a les divinitats ctòniques.

Alguns cultes ctònics practicaven el sacrifici ritual, que sovint es feia de nit. Les ofrenes eren normalment cremades del tot o enterrades, en comptes de ser cuinades i repartides entre els devots.