Dalladora mecànica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Segadora moderna.
Segadora antiga.

Una dalladora o segadora mecànica és una màquina agrícola que s'usa exclusivament per segar fenc, palla o civada, entre d'altres.[1]

S'empra per a tallar i transportar els cultius en el cònic recol·lector-batedor (amb la combinació directa) o per a la col·locació de la massa en rodets de debanar cònics (per a la neteja separada).[2]

Funcionament[modifica]

Quan la segadora s'enganxa al tractor i a la turbina, abans de segar es baixa el cos de la segadora, permetent així que sigui possible segar al ras de sòl. En encendre la turbina, i quan la mateixa comença a girar sobre el seu eix, fent girar les quatre fulles que té una segadora moderna, s'ha de tirar a caminar el tractor arrossegant després de si la segadora, a una velocitat que depèn de la velocitat de les fulles i les característiques del terreny.

Tipus[modifica]

Hi ha molts tipus diferents en el mercat, encara que actualment els més utilitzats són els models de tambor amb quatre fulles i aproximadament 3 o 3,5 metres de longitud.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jaime Ortiz-Cañavate. Las Maquinas Agricolas y Su Aplicacion. Mundi-Prensa Libros, juliol del 2003, p. 239–. ISBN 9788484761174 [Consulta: 19 juliol 2011]. 
  2. Большая Советская Энциклопедия. Гл. ред. А. М. Прохоров, 3-е изд. Т. 9. Евклид — Ибсен. 1972. 624 стр., илл.; 43 л. илл. и карт. 1 карта-вкл. (стр 125—126)

Bibliografia[modifica]

  • Llibre Les màquines agrícoles i la seva aplicació , Jaume Ortiz-Cañavate, Institut Nacional d'Investigacions Agràries (Espanya). Mundi-Premsa Llibres, 2003, 6 a Edició. ISBN 8484761177, 9788484761174. 526 pàgines.

Enllaços externs[modifica]