Damià Caldes
Damià Caldes (?) fou un prevere català.
El 27 de juliol de 1604 acceptà el càrrec de mestre de cant a la Catedral de Girona, succeint-hi Sebastià Fuster, fins al 1611 quan renuncià a favor de Pere Font.[1][2]
Fou prevere i vicari perpetu de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrec que exercí fins al dissabte 26 de juny de 1625 quan presentà la dimissió del seu càrrec a favor de Pere Masmitjà, del qual era procurador.[3]
Va ser beneficiat de la col·legiata de Sant Feliu de Girona i procurador de la causa pia fundada per Francesc Albanell.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Ros-Fábregas, Emili; Carmen Pardo i Miquel Cuenca (coords.) «Dos manuscrits de polifonía del Renaixement amb connexions gironines: E-Boc 5 i E-Bbc 682». La música culta a les comarques gironines. Centre D'Estudis Comarcals de Banyoles [Banyoles], 2015, pàg. 21-36.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 10: Fons de la catedral de Girona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
- ↑ 3,0 3,1 Borau i Morell, Cristina; [et al.]. Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum 5: anys 1623 – 1644. Catalunya: Generalitat de Catalunya, 1999.