Decrets de Coptos
Els Decrets de Coptos són 18 reials decrets complets o en fragments de l'Antic Egipte que van des de la Dinastia VI (2345–2180 abans de la nostra era) fins a la Dinastia VIII (c. 2170 ae).
Els primers van ser emesos per Pepi I i Pepi II per a afavorir el clergat del Temple de Min, mentre que altres se n'han datat del regnat de faraons de les dinasties VII i VIII, i tracten d'alguns favors concedits a un important oficial de Coptos anomenat Shemay i a la seua família.[1][2] Els decrets reflecteixen la decadència del poder dels faraons a la primeria del Primer període intermedi d'Egipte.
Els decrets de Coptos no s'han de confondre amb el Decret de Coptos de Nubjeperra Intef, un document únic datat de la Dinastia XVII d'Egipte.
Descobriment dels decrets[modifica]
Es descobriren deu decrets entre el 1910–1911, durant les excavacions del Temple de Min de Coptos dirigides per Adolphe Reinach i Raymond Weill, que treballaven per a la Société Française des fouilles archéologiques.[3] Els decrets havien estat acuradament col·locats sota les ruïnes d'una estructura de rajola d'època romana. Els decrets restants provenen de les mateixes excavacions o d'altres d'il·legals que foren venuts a Luxor, el 1914, al Museu Metropolità d'Art, i encara hi resten.
Els decrets estan inscrits en esteles de pedra calcària, i durant molt de temps estigueren perduts perquè eren en un mur de rajola d'un vestíbul del Temple de Min. Amb el temps, l'espai disponible al temple era escàs i els decrets de Coptos foren desmuntats per a fer lloc a nous decrets, la qual cosa n'explica el desplaçament.
Implicacions polítiques[modifica]
Declivi de l'Imperi Antic[modifica]
Els decrets són un indici del poder dels nomarques al final de l'Imperi Antic d'Egipte i començaments del Primer Període Intermedi. Els decrets g a r s'adrecen a Shemay, el seu fill Idy i un dels seus germans. Shemay, el nomarca de Coptos, és promogut a governador de l'Alt Egipte i després a visir, i el seu fill Idy pren el seu càrrec després.
Alan H. Gardiner I William C. Hayes troben el decret r particularment notable perquè, tot i que és emés pel faraó, el decret només parla del benestar i propietats del visir Idy. Per a Hayes això reflecteix el fet que, al final de la Dinastia 8a, el poder reial havia disminuït tant que en devia la supervivència als nomarques. El nomarca de Coptos hauria estat molt estimat pel governant de Memfis, que va estar controlat pels nomarques de l'Egipte Mitjà, sobretot pels d'Heracleòpolis Magna, els quals aviat l'enderrocarien per a fundar la Dinastia IX d'Egipte.
Dinastia de Coptos[modifica]
El descobriment dels decrets, al principi, fou considerat per Kurt Sethe per a suggerir la hipòtesi de l'existència d'una "Dinastia de Coptos", un llinatge local d'alguns governants independents durant el Primer Període Intermedi, identificat amb els emissors dels decrets posteriors a la Dinastia VI.[4] Aquesta hipòtesi és hui considerada poc probable, perquè és molt improbable que un rei de Coptos nomenàs un visir que manàs sobre la mateixa zona.[5][6]
Llista completa[modifica]
Els decrets estan denominats amb lletres de l'alfabet llatí, començant amb el "Decret de Coptos a" i acabant amb el "Decret de Coptos r".[7]
Referències[modifica]
- ↑ Alan Gardiner, Egypt of the Pharaohs: an introduction, Oxford University Press, 1964, p. 108; quote: "But perhaps the most persuasive evidence of their short-lived domination is offered by some inscriptions discovered by Raymond Weill at Coptos in 1910-11. Under the ruins of a structure of Roman date were found carefully stowed away a number of decrees carved in hieroglyphic on slabs of limestone, some dating from the reign of Pepy II, and most of them designed to protect the temple of Min and its priesthood from interference and the corvee. But among them as many as eight were apparently dispatched on the same day in the first year of a King Neferkare, the last king but one in the series of the Abydos list. The addressee was in each case the vizier Shemai and each royal command was concerned either with him or some member of his family. One of the decrees confirmed him in his vizierate in all the twenty-two nomes of Upper Egypt, while another recorded the appointment of his son Idi to the post of Governor of Upper Egypt in the seven southernmost nomes. A third decree grants precedence over all other women to Shemai's wife Nebye, who is described as a 'King's eldest daughter', and perhaps even more remarkable is a fourth making elaborate arrangements for the funerary cult of both husband and wife in all the temples of the land. There is no hint of unrest or political disturbance in any of these texts, though we may possibly read into them a desperate anxiety on the king's part to conciliate one specially powerful Upper Egyptian magnate."
- ↑ Toby Wilkinson, The Rise and Fall of Ancient Egypt: The History of a Civilisation from 3000BC to Cleopatra, London, Bloomsbury, 2010, ISBN 978-0-7475-9949-4, pp. 121–22.
- ↑ Raymond Weill: Les décrets royaux de l’ancien empire égyptien trouvés à Koptos en 1910 ; communication lue à la séance du 27 janvier 1911, in: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 55e année, N. 3, 1911. pp. 268–275, available online.
- ↑ Kurt Sethe, Georg Steindorff (eds.), Urkunden des Alten Reichs (= Urkunden des ägyptischen Altertums, Band I). J. C. Hinrichs’sche Buchhandlung, Leipzig 1933, pp. 214; 280–307.
- ↑ William C. Hayes, in The Cambridge Ancient History, vol 1, part 2, 1971 (2008), Cambridge University Press, ISBN 0-521-077915, p. 198.
- ↑ Nicolas Grimal, A History of Ancient Egypt, Oxford, Blackwell Books, 1992.
- ↑ William C. Hayes, "Royal decrees from the temple of Min at Coptus", JEA 32, 1946, pp. 3–23.