Delegación Nacional de Deportes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDelegación Nacional de Deportes
Dades
Tipusdelegació nacional
organització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 febrer 1941
Governança corporativa
Seu
Part deFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata

La Delegación Nacional de Deportes[n. 1] (DND) va ser un organisme autònom espanyol, que pertanyia a Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que va existir durant la Dictadura franquista i que va tenir entre les seves competències la direcció de la política esportiva espanyola. Va ser dissolt en 1977 i substituït pel Consejo Superior de Deportes (CSD).

Història[modifica]

L'organisme va ser establert per decret el 22 de febrer de 1941,[3][4] quedant a càrrec de les polítiques esportives del règim franquista.[3] Franco va nomenar al general José Moscardó primer delegat nacional d'Esports.[5] En el context de la postguerra, durant els primers anys la Delegació va tenir a la seva disposició pocs mitjans materials. En 1956 es va nomenar un nou delegat nacional, José Antonio Elola-Olaso, i l'organisme va adoptar la nova denominació de «Delegación Nacional de Educación Física y Deportes», quedant adscrit a la Secretaria general del Moviment.[1] Sota la direcció d'Elola-Olaso la delegació nacional va donar un gir en la seva línia actuació, realitzant campanyes de foment de l'esport i de l'educació física.[6] A partir de 1956 l'esport espanyol va rebre un important impuls institucional.[6]

L'arribada del nou delegat nacional va suposar el canvi del model de formació esportiva baix directrius militars que fins llavors havia imperat, i la seva substitució per un nou model civil supervisat pels organismes de Falange.[7] En aquest sentit, una de les mesures més importants que es va dur a terme va ser la promulgació en 1961 de la Llei d'Educació Física —també coneguda com a Llei Elola-Olaso—,[8] la qual considerava «l'Educació Física i Esportiva com a necessitat pública que l'Estat reconeix i garanteix com a dret de tots els espanyols».[9] Sota el suport d'aquesta llei es va establir l'Institut Nacional d'Educació Física (INEF) en 1967.[10]

En 1970 un decret va establir les delegacions provincials d'Educació física i Esports.[1]

Després de la mort de Franco, amb el desmuntatge de les institucions del règim franquista, a l'abril de 1977 l'organisme va ser dissolt.[11] En el seu lloc es va constituir mesos després el Consejo Superior de Deportes (CSD), que va assumir el paper i les funcions abans desenvolupades per la Delegación Nacional de Deportes.[12][13]

Delegats nacionals[modifica]

Nombre
Inicio
Final
José Moscardó Ituarte 5 de març de 1951 12 d'abril de 1956
José Antonio Elola-Olaso 8 de maig de 1956 23 de desembre de 1966
Joan Antoni Samaranch 26 de desembre de 1966 9 de setembre de 1970
Joan Gich Bech de Careda 9 de setembre de 1970 15 de juliol de 1975
Tomás Pelayo Ros 15 de juliol de 1975 9 de setembre de 1976
Benito Castejón Paz 9 de setembre de 1976 25 d'abril de 1977

Notes[modifica]

  1. ↑ Posteriorment, a partir de 1956,[1] va adoptar el nom de Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (DNEFD).[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Rivero, 2008, p. 43.
  2. ↑ Espartero Casado i Palomar Olmeda, 2011, p. 40.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Cabrero, 2003, p. 291.
  4. ↑ Cámara, 1984, p. 206.
  5. ↑ Rivero, 2008, p. 40.
  6. ↑ 6,0 6,1 Tamayo Fajardo, 2005, p. 21.
  7. ↑ Morcillo, 2010, p. 189-190.
  8. ↑ Morcillo, 2010, p. 189.
  9. ↑ Rivero, 2008, p. 44.
  10. ↑ Mestre Sancho i Orts, 2010, p. 27.
  11. ↑ Rodríguez Ten, 2008, p. 66.
  12. ↑ Fraile i et al., 2004, p. 136.
  13. ↑ Rivero, 2008, p. 57.

Bibliografia[modifica]

  • Cámara, Gregorio. Nacional-catolicismo y escuela. La socialización política del franquismo, 1936-1951. Hesperia, 1984. 
  • Espartero Casado, Julián. Titulaciones y regulación del ejercicio profesional en el deporte. Madrid: Dykinson, 2011. ISBN 978-84-15454-88-5. 
  • Fraile, Antonio. El deporte escolar en el siglo XXI: análisis y debate desde una perspectiva europea. Barcelona: Biblioteca de Tándem, 2004. ISBN 84-7827-356-5. 
  • Mestre Sancho, Juan Antonio. Gestión en el deporte. Sevilla: Wanceulen Editorial Deportiva, 2010. 
  • Morcillo, Aurora G. The Seduction of Modern Spain. The Female Body and the Francoist Body Politic. Rosemont Publishing, 2010. ISBN 978-0-8387-5753-6. 
  • Rivero, Antonio. Las leyes del deporte español. Análisis y evolución histórica. Sevilla: Wanceulen Editorial deportiva, 2008. ISBN 978-84-9823-237-0. 
  • Rodríguez Cabrero, Gregorio. Las entidades voluntarias de acción social en España. Madrid: Fundación Foessa, 2003. ISBN 84-8440-298-3. 
  • Rodríguez Ten, Javier. Deporte y Derecho administrativo sancionador. Madrid: Editorial Reus, 2008. 
  • Tamayo Fajardo, Javier A. Historia de España en los Juegos Olímpicos de verano de la Era Moderna I (1896-1936). Sevilla: Wanceulen Editorial Deportiva, 2005. ISBN 84-9823-001-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Delegación_Nacional_de_Deportes&oldid=32629656»