Demarcació hidrogràfica
Demarcació Hidrogràfica és la zona terrestre i marines compostes per una o diverses conques hidrogràfiques veïnes i les aigües de transició, subterrànies i costaneres associades a aquestes conques.[1] La conca hidrogràfica és la superfície de terreny el vessament superficial del qual flueix íntegrament a través d'una sèrie de corrents, rius i llacs eventuals cap al mar per una única desembocadura, estuari o delta.[1]
Demarcacions hidrogràfiques espanyoles[modifica]
Les demarcacions hidrogràfiques espanyoles són clasificables de la següent manera:[2]
- Demarcacions hidrogràfiques Intracomunitàries:
- Demarcació Hidrogràfica de Galícia-Costa.
- Demarcació Hidrogràfica de les Conques Internes del País Basc.
- Demarcació Hidrogràfica de les Conques Internes de Catalunya.
- Demarcació Hidrogràfica de les Conques Atlàntiques d'Andalusia.
- Demarcació Hidrogràfica de les Conques Mediterrànies d'Andalusia.
- Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears.
- Demarcacions Hidrogràfiques de les Illes Canàries.
- Demarcacions hidrogràfiques amb conques Intercomunitarias situades en territori espanyol:
- Demarcació Hidrogràfica del Guadalquivir.
- Demarcació Hidrogràfica del Segura.
- Demarcació Hidrogràfica del Xúquer.
- Demarcacions Hidrogràfiques corresponents a les conques hidrogràfiques compartides amb altres països:
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Miño-Sil.
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Cantàbric.
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Duero.
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica del Tajo.
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica Guadiana.
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica Ebre.
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica Ceuta.
- Part espanyola de la Demarcació Hidrogràfica Melilla.