Deng Enming
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1901 Libo County (Xina) (en)  |
| Mort | 5 abril 1931 (30 anys) |
| Causa de mort | Pena de mort |
| Activitat | |
| Partit | Partit Comunista Xinès |
Premis | |
Dunn Ming (xinès simplificat: 邓恩铭, pinyin: Dèng Ēnnmíng; Libo, Guizhou, 5 de gener de 1901 - Jinan, 5 d'abril de 1931) fou un polític xinés d'ètnia shui,[1] destacat per ser un dels dotze representants al Primer Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina i un dels fundadors del Partit.[2]
Biografia[modifica]
Deng Enming va nàixer en una família de camperols pobres. Als 6 anys va anar a una escola privada i als 10 va ingressar a l'acadèmia Liquan per estudiar. Als 16 anys, va deixar Guizhou i va anar a Shandong. El 1918, amb l'ajuda de familiars de Shandong, Deng Enming va ser admès a l'escola mitjana número 1 de la provincia de Jinan.
Quan Deng Enming estava estudiant, va vore's influenciat per les idees de revolució democràtica i justícia social del seu mestre Gao Zizhong.[3] Després de l'esclat del Moviment del 4 de Maig,[4] Deng Enming va respondre activament al Moviment Patriòtic Estudiantil de Pequín, va ser elegit líder de l'Associació de Govern d'Estudiants i Ministre del Departament d'Edicions, va editar el diari de l'escola i va organitzar els estudiants per participar a la vaga. El novembre de 1920, ell i Wang Jinmei van organitzar la Societat Lixin per introduir la Revolució d'Octubre russa.[4]
A la primavera de 1921, amb Wang Jinmei i altres, va iniciar l'establiment de la primera organització del Partit Comunista de Jinan.[4][5] Al juliol, va assistir al Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina juntament amb Wang Jinmei.[4] El gener de 1922 va anar a Moscou per assistir al Congrés de Partits Comunistes i Organitzacions Nacionals Revolucionàries a l'Extrem Orient. El febrer de 1925, va dirigir els treballadors del ferrocarril de Jiaoji a fer una vaga general. A l'agost, va exercir com a secretari del Comitè Executiu Local de Shandong del Partit Comunista de la Xina.[4] L'abril de 1927, va anar a Wuhan per assistir al Cinqué Congrés del Partit Comunista de la Xina i va exercir com a secretari del Comitè Executiu Provincial de Shandong del Partit. A la primavera de 1928, va exercir de secretari del Comitè Municipal de Qingdao del PCX.[4] Al desembre va ser detingut i empresonat per denuncia d'un infiltrat, organitzant dos fugides que van fracassar.[4] El 5 d'abril de 1931, Deng Enming va morir al camp d'execució de Weiba Road, a Jinan.[4]
Legat[modifica]
El 1987 es va construir el "Monument als màrtirs del 4 de maig" al parc de la joventut de la ciutat de Jinan, a la província de Shandong per commemorar 22 membres del PCX morts, incloent-hi Deng Enming.[6]
El 14 de setembre de 2009, Deng Enming va ser guardonat com una de les 100 figures heroiques i exemplars que han fet contribucions destacades a la fundació de la República Popular de la Xina per una organització conjunta d'11 departaments.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Zang, Xiaowei. Handbook on Ethnic Minorities in China (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2016-11-25. ISBN 978-1-78471-736-0.
- ↑ «中共一大代表——邓恩铭». 济南中共党史官网. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ 张衍霞 «党的一大唯一的少数民族代表邓恩铭». 学习时报. 学习时报社 [北京], 01-04-2022 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Lan, Hua R.; Fong, Vanessa L. Women in Republican China: A Sourcebook: A Sourcebook (en anglès). Routledge, 2015-08-12, p. xxxiii. ISBN 978-1-317-32521-5.
- ↑ 中共中央党史研究室. 中国共产党简史. Di 1 ban. 北京: 中共党史出版社, 2010.10. ISBN 978-7-5098-0540-4. OCLC 823105191.
- ↑ 荔波县志 (en xinès). 方志出版社, 1997. ISBN 978-7-80122-237-4.
- ↑ 贺梦依. 新时代贵州精神与文化自信研究 (en xinès). 社会科学文献出版社, 2020-03-01. ISBN 978-7-5201-5552-6.