Desastre del Cheche

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentDesastre del Cheche
 11° 55′ 52″ N, 14° 12′ 48″ O / 11.931102°N,14.213288°O / 11.931102; -14.213288Coord.: 11° 55′ 52″ N, 14° 12′ 48″ O / 11.931102°N,14.213288°O / 11.931102; -14.213288
TipusEnfonsament d'un ferri
Data6 de febrer de 1969
LocalitzacióGuinea Portuguesa
CausaTransport de soldats durant la Guerra d'independència de Guinea Bissau
Morts47 portuguesos, 5 guineans

El desastre del Cheche (en portuguès: Desastre do Cheche) va ser un incident durant la Guerra Colonial Portuguesa a l'actual Guinea Bissau en que gairebé cinquanta soldats portuguesos van morir el 6 de febrer 1969 al creuar la riu Corubal [1].

Antecedents[modifica]

Quan el brigadier António de Spínola va arribar a Guinea el 1968 com a governador i comandant en cap, va decidir evacuar les tropes portugueses a l'est del país, que era poc poblat i de cap valor estratègic.[2] el campament de Madina do Boé era envoltat i patia constants atacs pels guerrillers del PAIGC d'Amílcar Cabral. La posició era insostenible. Va ser ocupada per forces del PAIGC el mateix dia que el portuguès el van evacuar.[3]. La força de retrocés incloïa la Companyia 1790 de Caçadores, comandada pel capità José Aparicio, més tropes de la Companyia 2405 i la milícia guineana.[4]

Moure les tropes, vehicles i equip durant més de 22 km per Cheché, a la riba sud del riu Corubal, era una operació difícil, però es va completar amb èxit. A la tarda del 5 de febrer de 1969, la força començar a usar dos transbordadors per travessar el riu de sud a nord. Amb repetits viatges, 100 tones d'equips i municions, 28 vehicles pesats i uns 500 homes van fer la travessia.[2] Els transbordadors eren basses de 4 a 6 metres.[5] Les plataformes de fusta es recolzaven en les canoes i els barrils buits dièsel, i eren tirades per un vaixell amb un motor extern.[4]

Incident[modifica]

Per la matinada del 6 de febrer, només la rereguarda de 100 a 120 homes es va mantenir a la costa sud. Tots aquests homes eren apilats en un rai per fer l'últim creuament. Al mig del riu, la bassa apuntava cap a un costat, llançant alguns homes en l'aigua, a continuació va virar per l'altre costat, llançant més homes.[2] La bassa era força sobrecarregada i amb el pes mal distribuït. La inflexió podria haver estat provocada per una explosió que creà pànic.[3] Tanmateix, un dels supervivents afirmà que no hi va haver tret, i un altre va assenyalar que les tropes estaven acostumades al foc de morter i no haurien reaccionat. Una altra possibilitat és que el vaixell tirant de la bassa va accelerar massa ràpid.[4]

Amb botes i uniforme, carregats d'armes i municions, molts dels homes es va enfonsar immediatament. Quan la bassa va arribar a l'altra riba es van adonar de la magnitud del desastre:[2] 47 soldats portuguesos [5] i cinc milicians guineans de la guarnició de Madina do Boé hi van morir.[4]

Conseqüències[modifica]

Unes dues setmanes més tard es va posar en marxa una operació amb marines i bussos de l'armada per intentar recuperar els cossos, que ja es trobaven en un avançat estat de descomposició. Molts d'ells no van ser recuperats i van rebre un enterrament militar formal al costat del riu.[2]

Al febrer de 2010 un equip d'investigadors de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Coïmbra exhumaren i van tractar d'identificar els cossos d'entre quinze i disset dels soldats que havien estat enterrats en una fossa comuna a 300 metres del riu. Els esquelets estaven en males condicions a causa dels molt alts nivells d'humitat, el que complicava la tasca de separar-los i identificar-los.[1] L'exhumació va ser promoguda per la Liga dos Combatentes de Portugal sota un programa anomenat "Conservació de Memòries".[6]

Referències[modifica]

Citacions

Fonts

Enllaços externs[modifica]