Desastre del Cheche
| ||||
| Tipus | Enfonsament d'un ferri | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 6 de febrer de 1969 | |||
| Localització | Guinea Portuguesa | |||
| Causa | Transport de soldats durant la Guerra d'independència de Guinea Bissau | |||
| Morts | 47 portuguesos, 5 guineans | |||
El desastre del Cheche (en portuguès: Desastre do Cheche) va ser un incident durant la Guerra Colonial Portuguesa a l'actual Guinea Bissau en que gairebé cinquanta soldats portuguesos van morir el 6 de febrer 1969 al creuar la riu Corubal[1].
Antecedents[modifica]
Quan el brigadier António de Spínola va arribar a Guinea el 1968 com a governador i comandant en cap, va decidir evacuar les tropes portugueses a l'est del país, que era poc poblat i de cap valor estratègic.[2] el campament de Madina do Boé era envoltat i patia constants atacs pels guerrillers del PAIGC d'Amílcar Cabral. La posició era insostenible. Va ser ocupada per forces del PAIGC el mateix dia que el portuguès el van evacuar.[3]. La força de retrocés incloïa la Companyia 1790 de Caçadores, comandada pel capità José Aparicio, més tropes de la Companyia 2405 i la milícia guineana.[4]
Moure les tropes, vehicles i equip durant més de 22 km per Cheché, a la riba sud del riu Corubal, era una operació difícil, però es va completar amb èxit. A la tarda del 5 de febrer de 1969, la força començar a usar dos transbordadors per travessar el riu de sud a nord. Amb repetits viatges, 100 tones d'equips i municions, 28 vehicles pesats i uns 500 homes van fer la travessia.[2] Els transbordadors eren basses de 4 a 6 metres.[5] Les plataformes de fusta es recolzaven en les canoes i els barrils buits dièsel, i eren tirades per un vaixell amb un motor extern.[4]
Incident[modifica]
Per la matinada del 6 de febrer, només la rereguarda de 100 a 120 homes es va mantenir a la costa sud. Tots aquests homes eren apilats en un rai per fer l'últim creuament. Al mig del riu, la bassa apuntava cap a un costat, llançant alguns homes en l'aigua, a continuació va virar per l'altre costat, llançant més homes.[2] La bassa era força sobrecarregada i amb el pes mal distribuït. La inflexió podria haver estat provocada per una explosió que creà pànic.[3] Tanmateix, un dels supervivents afirmà que no hi va haver tret, i un altre va assenyalar que les tropes estaven acostumades al foc de morter i no haurien reaccionat. Una altra possibilitat és que el vaixell tirant de la bassa va accelerar massa ràpid.[4]
Amb botes i uniforme, carregats d'armes i municions, molts dels homes es va enfonsar immediatament. Quan la bassa va arribar a l'altra riba es van adonar de la magnitud del desastre:[2] 47 soldats portuguesos[5] i cinc milicians guineans de la guarnició de Madina do Boé hi van morir.[4]
Conseqüències[modifica]
Unes dues setmanes més tard es va posar en marxa una operació amb marines i bussos de l'armada per intentar recuperar els cossos, que ja es trobaven en un avançat estat de descomposició. Molts d'ells no van ser recuperats i van rebre un enterrament militar formal al costat del riu.[2]
Al febrer de 2010 un equip d'investigadors de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Coïmbra exhumaren i van tractar d'identificar els cossos d'entre quinze i disset dels soldats que havien estat enterrats en una fossa comuna a 300 metres del riu. Els esquelets estaven en males condicions a causa dels molt alts nivells d'humitat, el que complicava la tasca de separar-los i identificar-los.[1] L'exhumació va ser promoguda per la Liga dos Combatentes de Portugal sota un programa anomenat "Conservació de Memòries".[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Moura, 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Firmino, 2010.
- ↑ 3,0 3,1 Matos Gomes i Afonso, 2009, p. 23-24.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Firmino, 2010b.
- ↑ 5,0 5,1 Oliveira, 2012.
- ↑ Investigadores de Coimbra....
Bibliografia[modifica]
- Firmino, Teresa. «A última jangada no rio Corubal». Público (Portugal), 25-03-2010. Arxivat de l'original el 2013-04-16. [Consulta: 30 gener 2013].
- Firmino, Teresa. «À procura dos militares afogados no rio Corubal». Público (Portugal), 26 març 2010b. [Consulta: 31 gener 2013].
- «Investigadores de Coimbra vão exumar restos mortais de combatentes». Novas da Guiné Bissau, 19-02-2010. Arxivat de l'original el 2011-01-02. [Consulta: 30 gener 2013].
- Matos Gomes, Carlos; Afonso, Aniceto. Os Anos da Guerra Colonial. 10: 1969 - Acreditar na vitória.. Matosinhos: QuidNovi, 2009.
- Moura, Marlene «Desastre de Cheche: "Dignificar morte" de antigos combatentes». CiênciaHoje, 18-02-2010 [Consulta: 30 gener 2013].
- Oliveira, Manuel. «Memórias da Guerra Colonial - "A partir daqui a minha vida mudou por completo"». Clube de Cultura e Desporto de Ribeirão, 23-09-2012. Arxivat de l'original el 2013-04-16. [Consulta: 31 gener 2013].
Enllaços externs[modifica]
- «Guiné 63/74 - P5778: Efemérides (45): O desastre do Cheche, visto por quem esteve lá e perdeu 11 homens do seu grupo de combate (Rui Felício, Alf Mil, CCAÇ 2405, Galomaro, 1968/70)», 07-02-2010. [Consulta: 30 gener 2013].
- «Guiné 63/74 - P5866: Ainda o desastre de Cheche, em 6 de Fevereiro de 1969 (5): uma versão historiográfica (?) (Luis Graça)», 22-02-2010. [Consulta: 30 gener 2013].