Diòpites (impostor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diòfites (impostor))
Infotaula de personaDiòpites
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióendeví Modifica el valor a Wikidata

Diòpites (en grec antic Διοπείθης, Diopeithes) va ser un astròleg, endeví i impostor grec que venia oracles a Atenes. Diodor i Plutarc expliquen que l'any 432 aC l'assemblea d'Atenes va aprovar un decret a proposta de Diòpites segons el qual es perseguiria per impietat "a tots aquells que no creguessin en els déus i que ensenyessin doctrines referents als fenòmens celestes". Aquesta disposició va ser la causa del procés contra Anaxàgoras a l'inici de la guerra del Peloponès. El filòsof pensava que el sol era una massa de ferro incandescent, i creia que s'eclipsava perquè la lluna s'interposava al davant. En el judici, Anaxàgoras va ser condemnat a l'exili i va marxar d'Atenes. La llei que va impulsar Diòpites tractava de protegir la religió, però també de defensar els seus interessos particulars, ja que anava dirigida explícitament contra l'astronomia, ja que el seu coneixement feia perillar la credibilitat de les pràctiques d'endevinació basades amb els estels.

Diòpites va ser una de les persones més actives contra el règim de Pèricles, i potser per això va col·laborar amb el polític Tucídides. però uns anys més tard treballava a les ordres de Nícies.

Va ser satiritzat pels poetes còmics, sobretot per Aristòfanes, que el cita en diverses obres. Es deia que tenia una mà deforme. Els comediògrafs el presenten com un lladre de l'erari públic i un vident boig i enfurismat. Podria ser el mateix que és esmentat com un joglar per Ateneu.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Smith, William. «Diopeithes(Διοπρείθης)». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 
  2. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 121. ISBN 8481641618.