Diccionari mèdic
.jpg)
Un diccionari mèdic és un lèxic de paraules utilitzades en medicina. Els tres diccionaris mèdics principals dels Estats Units són Stedman's, Taber's i Dorland's. Elsevier distribueix altres diccionaris mèdics significatius. Els diccionaris solen tenir diverses versions, amb contingut adaptat per a diferents grups d'usuaris. Per exemple, el Diccionari mèdic concis de Stedman i el de Dorland són per a ús general i cura de la salut relacionada, mentre que les edicions de text complet són obres de referència utilitzades per estudiants de medicina, metges i professionals de la salut. Els diccionaris mèdics estan disponibles habitualment en format imprès, en línia o com a paquets de programari que es poden descarregar per a ordinadors personals i telèfons intel·ligents.
Història[modifica]
_(14761505181).jpg)
Els primers glossaris de termes mèdics coneguts es van descobrir en papir egipci escrit cap al 1600 aC [1] Altres precursors dels diccionaris mèdics moderns inclouen llistes de termes compilades a partir del Corpus Hipocràtic al segle I dC.[2][3]
El Synonyma Simonis Genuensis (els Sinònims de Simó de Gènova), atribuït al metge del papa Nicolau IV l'any 1288, va ser imprès per Antoni Zarotus a Milà el 1473. En referència a una còpia conservada a la biblioteca del Col·legi de Metges de Filadèlfia, Henry va escriure l'any 1905 que «És la primera edició del primer diccionari mèdic».[4] Tanmateix, aquesta afirmació es discuteix, ja que la composició només incloïa llistes d'herbes i drogues.[3] En temps d' Antonio Guaineri (mort el 1440 [5]) i Savonarola, aquesta obra va ser utilitzada juntament amb altres per Oribasius, Isidor de Sevilla, Mondino dei Liuzzi, Serapion i Pietro d'Abano. Aleshores, com ara, els escriptors van lluitar amb la terminologia utilitzada en diverses traduccions d'obres anteriors al grec, llatí, hebreu i àrab. Les obres posteriors de Jacques Desparts i Jacopo Berengario da Carpi van continuar construint sobre el Synonyma .[6][7]
Definicions[modifica]
Als diccionaris mèdics, les definicions haurien de ser, en la major mesura possible:
- Simple i fàcil d'entendre,[8] preferiblement fins i tot pel públic en general [9]
- Útil clínicament [9] o en àrees relacionades on s'utilitzarà la definició.[8]
- Específic,[8] és a dir, llegint només la definició, idealment no hauria de ser possible referir-se a cap altra entitat que no sigui la que s'està definint.
- mesurable[8]
- Reflecteix el coneixement científic actual [8] [9]
Bibliografia[modifica]
- Ehrlich, A.; Schroeder, C.L.. Medical Terminology for Health Professions + Merriam Webster's Medical Desk Dictionary. Cengage Learning, 2007. ISBN 978-1-4180-0794-2.
- Schroeder, K.A.. Medical Terminology for Health Professions + Merriam-Webster's Medical Desk Dictionary + Medical Terminology for Health Professions Mindtap Access Code. Delmar, 2016. ISBN 978-1-337-08709-4.
- Merriam-Webster, Inc. Merriam-Webster's Medical Dictionary. Merriam-Webster, Incorporated, 2016. ISBN 978-0-87779-294-9.
- Deutsche Experteninformation Medizin
- Deutschsprachige Online-Enzyklopädie der Dermatologie, Venerologie, Allergologie und Umweltmedizin
Referències[modifica]
- ↑ Sigerist, HE. A History of Medicine. I. Primitive and Archaic Medicine. Nova York: Oxford University Press, 1950, p. 298-318.
- ↑ Craik, Elizabeth JASCA (Japan Studies in Classical Antiquity), 3, 2017, pàg. 3-16.
- ↑ 3,0 3,1 Ambrose, Charles The Pharos of Alpha Omega Alpha-Honor Medical Society, 68, 2, 01-04-2005, pàg. 24–27.
- ↑ Henry FP Med Library Hist J., 3, 1, gener 1905, pàg. 27–40. PMC: 1692319. PMID: 18340862.
- ↑ Luke DeMaitre Medieval Medicine: The Art of Healing, from Head to Toe (2013) a Google Books
- ↑ Danielle Jacquart Osiris, 6, 1990, pàg. 140–160. DOI: 10.1086/368698. JSTOR: 301784.
- ↑ Jacobi Partibus. Summula per alphabetum super plurimis remediis et ipsius (en llatí), 1500.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 McPherson, M.; Arango, P.; Fox, H.; Lauver, C.; McManus, M. Pediatrics, 102, 1 Pt 1, 1998, pàg. 137–140. DOI: 10.1542/peds.102.1.137. PMID: 9714637.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Morse, R. M.; Flavin, D. K. JAMA, 268, 8, 1992, pàg. 1012–1014. DOI: 10.1001/jama.1992.03490080086030. PMID: 1501306.