Comparació entre el català i l'occità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Diferències entre el català i l'occità són les diferències més significatives entre dues llengües romàniques veïnes, el català i l'occità.

Diferències en gramàtica[modifica | modifica el codi]

Articles[modifica | modifica el codi]

Tant al català com a l'occità, els articles varien molt depenent del dialecte.

Català Occità
el/lo/es lo/eth
la/sa la/era
els/los/es los/es
les/ses las/es

Aquesta taula és una comparació dels articles determinats més habituals, però tant en català com en occità podem trobar-ne d'altres com ara lo/la, es/sa, en català; i eth/era, le/la, el/la, so/sa, etc. en occità. Els articles indeterminats en singular són idèntics en ambdues llengües, però en plural alguns parlars occitans fa servir la preposició 'de'(i a de mainatges). Els articles occitans lo, la s'apostrofen davant de paraula que comença amb una vocal (fins i tot en majúscula).

També, igual que en català, els articles determinats es contracten amb algunes preposicions: al, als, del, dels, pel, pels. Remarquen aquesta contracció amb les preposicions sus (sobre) i jos (sota): sul, suls, jol, jols.

L'occità general introdueix amb de els complements directes que poden ser pronominalitzables pel pronom en. En aquest cas diem que la preposició de és un article partitiu: Vòli de pan ( ne vòli) / "Vull pa (en vull)".

Diferències graficofonètiques[modifica | modifica el codi]

  • La catalana ll al començament de les paraules és un equivalent de l en les paraules occitanes, l'occità és més conservador en aquest aspecte l: ca. llatí, llibres - oc. latin, libres.
  • L'occitana nd és un equivalent de n en les paraules catalanes: ca. depèn, món, correspon - oc. depend, mond, correspond.
  • La catalana ny davant una vocal té com a equivalent nh en les paraules occitanes: ca. acompanyat, ensenyament - oc. acompanhat, ensenhament. Però cal dir que l'occità no palatalitza pas certes paraules com per exemple ca. anys - oc. ans.

Prefixos i sufixos[modifica | modifica el codi]

  • Sufixos:
Català Occità Notes
-an La "n" final occitana no és muda en tots els macrodialectes tret del llengadocià.
-ic (m), -ica (f) -ic/-ician (m), -ica (f) En occità, no es marca un accent sobre la síl·laba que precedeix aquesta terminació. El sufix -ic s'aplica als adjectius, -ician als noms de professions.
-ió (sing), -ions (pl) -ion (sing), -ions (pl) Al singular, tret del llengadocià la N final no es muda; Al plural tots els dialectes occitans fan la N muda.
-iu -iu Creació de l'adjectiu.
-ment -ment Creació de l'adverbi; en occità s'afegeix aquesta terminació a l'adjectiu femení: ca. inicialment - oc. inicialament.

Fonts externes[modifica | modifica el codi]