Dimetoat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dimetoat
Dimetoat
General
Nom sistemàtic O,O-dimetil-S-metilcarbamoilmetil fosforoditionat
Fórmula molecular C5H12NO3PS2
Massa molar 229.3 g/mol
Aspecte Cristalls incolors
Nombre CAS [60-51-5]
Propietats
Densitat i fase 1,3, g/cm3 sòlid
Solubilitat en aigua 39.8 g/L (pH 7 i 25 ºC)
Solubilitat en Dissolvents orgànics Molt soluble en la majoria
Solubilitat en diclorometà >300 g/kg (20ºC)
Punt de fusió 49-52°C puressa del 99.4%
Perills
Classificació UE Símbols: T - tòxic, N - Substància perillosa per al medi ambient
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El Dimetoat és un insecticida de la família dels organofosforats. La seva via de actuació és per contacte amb inhibició de la colinesterasa, tret comú amb la resta d'organosfosforats. El nom segons la IUPAC és O,O-dimetil-S-metilcarbamoilmetil fosforoditionat.

Utilització del Insecticida[modifica | modifica el codi]

L'insecticida s'empra contra els àcars i insectes de forma sistemàtica per contacte directe. El ventall d'insectes en el que el dimetoat és efectiu és molt ampli, i va des d'insectes fulla fins a mosques de fruites, cotó o d'altres vegetals. També s'utilitza a granges de cavalls. L'insecticida es pot trobar comercialment en tot tipus de formats, esprai, emulsió concentrada o en pols.

Està englobat dins dels organofosforats i com tots ells la seva actuació se centra en la interferència de la colinesterasa, l'enzim que és bàsic en el funcionament del sistema nerviós.

Riscos[modifica | modifica el codi]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

El Dimetoat és moderadament tòxic per ingestió, inhalació i per absorció dèrmica. Aquesta última via, com en tots els organofosforats, és molt important tenir-la controlada donat que es produeix una absorció molt efectiva. La pell contaminada amb aquest producte ha de ser netejada amb aigua abundant i sabó immediatament. També s'ha de tenir molta cura amb la roba que ha pogut entrar en contacte amb aquest insecticida.

Malgrat que s'han donat casos d'irritació dels ulls per part de treballadors que manipulaven aquesta substància, al laboratori s'ha determinat que l'irritant no és el mateix dimetoat. Els primer símptomes de la contaminació per inhalació lleu, son malestar respiratori, tos i sagnat del nas. Després, els possibles efectes a l'exposició poden ser nàusees, diarrea o vòmits però aquests disminuiran al cap d'unes hores. En el cas d'un contaminació severa d'aquesta substància, el sistema nerviós central es veurà afectat i es notarà certs problemes de cordinació, feblesa o pèrdua de reflexos. O bé en els cassos més greus pot arribar a provocar arítmies, psicosis i convulsions.

A nivell experimental en el laboratori, el LD50 per via oral del dimeoat en rates és de 387 mg/kg i de 350 mg/kg en porcs. Per inhalació el LC50 (4 hores) per a rates és > 1.6 mg/llitre d'aire.[1] En cap cas de contaminació per part del Dimetoat s'han observat efectes crònics, simplement un agreujament per part del símptomes si l'exposició és més acusada.

Comportament al organisme[modifica | modifica el codi]

El Dimetoat és ràpidament metabolitzat pels mamífers. En les rates, s'excreta el 61% de la dosi administrada en orina i per expiració d'aire en menys de 24 hores. En altres estudis, la dosi subministrada a les rates per via oral, el 50 % del insecticida s'elimina per l'orina i el 25 % per defecació en les 24 hores posteriors. En persones voluntàries, la dosi subministrada va ser excretada per el 76% dels casos en menys de 24 hores.[2]

L'insecticida al medi ambient[modifica | modifica el codi]

Estudi del Dimeoat al sòl i aigües subterrànies[modifica | modifica el codi]

A causa de l'alta solubilitat en aigua del Dimetoat i de la feble adsorció a partícules sòlides, l'insecticida és arrastrat considerablement per el dissolvent en aquest medi. Per altra banda, el dimetoat es degrada per hidròlisis, especialment en sòls alcalins. Cal considerar les altes quantitats del insecticida que s'evapora, entre un 20 i 40 % de la quantitat estudiada. A destacar també la biodegradació que pateix en sòls arenosos no estèrils.

El Dimetoat no és persistent. El temps de vida mitja en sòls és de 4 a 16 dies. En condicions d'humitat i pluges aquests temps es redueixen fins a 3 dies. És ràpidament degradat per la majoria dels microorganismes del subsòl.

Estudi del Dimetoat en medi aquós[modifica | modifica el codi]

A l'aigua, no s'espera que el dimetoat s'adsorbeixi a sediments o partícules suspeses i tampoc bioacumular-se en organismes aquàtics. És objecte de hidròlisis de forma significativa, especialment en aigües amb un pH entre 7-9. Fotòlisi i evaporacions en aigües obertes no són mecanismes de degradació que s'estimen significatius. El temps de vida mitja en rius és de 8 dies, però pot ser que es degradi totalment en aquest temps degut a l'acció microbiana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Pesticide manual : a world compendium, Hampshire, BCPC, 2009 15th ed
  2. Hayes, W.J. and E.R. Laws (ed.). 1990. Handbook of Pesticide Toxicology, Vol. 3, Classes of Pesticides. Academic Press, Inc., NY.

Enllaços i Fonts bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]