Vés al contingut

Disc de bronze Ivo 240/241

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaDisc de bronze Ivo 240/241
Localització
Col·leccióMuseu Arqueològic d'Olímpia (municipi d'Archaía Olympía)
Gliptoteca de Munic (Múnic) Modifica el valor a Wikidata
Rèplica del disc de bronze, a la Gliptoteca de Munic, Alemanya

El Disc de bronze Ivo 240/241 és una ofrena de Publi Asclepíades a Zeus després de la seua victòria en el pentatló dels Jocs Olímpics de l'Antiguitat, de l'any 241.[1][2][3] El disc original és al Museu Arqueològic d'Olímpia, a Grècia, i una rèplica exacta s'exhibeix a la Gliptoteca de Munic, Alemanya.[4][5]

Descripció[modifica]

El disc pesa uns 4 quilos; té un diàmetre d'uns 15,2 cm i és fet de bronze. És semblant als discs del seu període que han estat trobats. Els discs de les Olimpíades antigues variaven de pes i grandària, de manera que aquest exemplar no pot pas usar-se per a establir-ne cap patró.[6] Els materials més comuns per als discs eren la pedra, el ferro, el bronze i el plom, i això els feia variar prou de pes.[7] L'ús del bronze com a material per al disc ofrenat suggereix que Asclepíades tenia certa riquesa, perquè aquest material era més car en la seua època.La inscripció diu, en majúscules:

« ΕΥΧΑΡΙCΤΗΡΙΟΝ ΔΙΕΙ ΟΛΥΜΠΙΩI ΠΟΠΛ[ΙΟΣ] ΑCΚΛΗΠΙΑΔΗC ΚΟΡΙΝΘΙΟC ΠΕΝΤΑΘΛΟC ΟΛ[ΥΜΠΙΑΔΟC] CNE Com a agraïment a Zeus Olímpic, Popli Asclepíades, corinti, pentatleta, Olimpíada 255 »

Propòsit i ús[modifica]

Els discs de bronze són coneguts pel seu ús en el pentatló dels Jocs Olímpics de l'Antiguitat. A voltes els guanyadors els oferien com a ofrena als déus. Per al llançament de disc del pentatló els atletes competien per aconseguir la major distància. No s'ha conservat pas gens d'informació sobre la manera o la tècnica que s'empraven en l'Antiguitat per al llançament.[8]

Publi Asclepíades, originari de Corint, guanyà el pentatló de l'any 241 i, en agraïment per la victòria, ofrenà el disc de bronze a Zeus. El més probable és que, com altres ofrenes, l'objecte no s'haja utilitzat en la competició, sinó que haja estat creat només per a ser ofrenat.(8)

Referències[modifica]

  1. Ditenberger, W.; Purgold Inschriften von Olympia (en alemany), 1896. 
  2. «SEG 37-362. Olympia. Bronze Diskos Dedicated to Zeus by Publius Asklepiades, 241 A.D.». A: Supplementum Epigraphicum Graecum (en anglés). Brill, 1987. DOI 10.1163/1874-6772_seg_a37_362. 
  3. Aubert, Jean-Jacques; Várhelyi. A Tall Order: Writing the Social History of the Ancient World: Essays in Honor of William V. Harris (en anglés). Leipzig: Walter de Gruyter, 2005, p. 345. ISBN 9783110931419. 
  4. Rotstein, Andrea. Literary History in the Parian Marble (en anglés). Washington, DC: Center for Hellenic Studies, 2016 (Hellenic Studies Series 68). 
  5. Shaus, Gerard; Wenn. Onward to the Olympics (en anglés). Canadá: Wilfrid Laurier University Press, 2007, p. 52–53. 
  6. Sweet, Waldo E.; Segal Sports and Recreation in Ancient Greece (en anglés). Oxford University Press, 1987, p. 40. 
  7. «Ancient Olympic Events: Penthlon» (en anglés). www.perseus.tufts.edu. [Consulta: 3 desembre 2017].
  8. Spivey, Nigel. The Ancient Olympics (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004.