Discussió:Castell de Ferro

LE papE fretE catalanE (patates fregides catalanes)

WenE amegA catalanopal'lantA ("bones" amics catalanoparlants)...

Encara no sigues català, així que vaig a utilitzar el traductor de "softcatalà", XD. Perdó pels errors de la traducció directa .

El company anònim que edito aquesta pàgina (i espero que no moltes mes), va afirmar ser de Castell de Ferro, de la qual cosa em permeto dubtar, si em permeten.

Però no per afirmar que el topònim és d'origen català, que és un tòpic molt repetit (encara que sense base alguna), sinó sobretodo pel de el suposat substrat català en el parla dels "cahterferreñA" (castellferrenys?XD). Això és una mica digne d'algú que no ha sortit de la seva casa en la seva vida o... d'algú que desconeix la zona, que no és realment d'allí.

Començant pel topònim, tot sembla indicar que el seu origen és mossàrab sureño. És com el tòpic que hi ha muchos topònims gallecs en la alpujarra (Pampaneira, Capileira, Ferreira, Lanteira) o asturians en tants llocs andalusos amb -és per al plural femení (Beires, Brenes, Gelves o fins i tot a Portugal Sagres...), desconeixement.

Tots són mossàrabs sureños, documentats des d'antic i amb uns trets típics del dialecte mozarabe andalús.

Però aqui s'afirma una mica diferent, s'accepta de partida (però sense recollir-lo, amb el que fa l'efecte del nom sencer és català, la qual cosa en qualsevol cas és fals) l'origen autoctono del topònim que es va escriure sempre (la qual cosa gens ens diu de com ho pronunciaven els seus habitants) menjo CastIL de Ferro (com CastILblanco a Sevilla, per exemple). El canvi de la -i- llatina a -i- és un fenomeno tradicional del arabe andalusí conegut com imela i també va poder influir en el canvi, la tradició castellana del conquistador, evidentment.

El cas és que Ferro tal qual no té gens de català, és una paraula comuna mozarabe. I quan Castell, que mai s'ha pronunciat així amb la -ll- catalana (suposadament se suposa que si fins a canviarle nom al poble i llavors... va deixar de pronunciar-se immediatament, amb el que els primers folkloristas i dialectologos, no recullen pronunciació palatal en absolut...) Cast- és una raiz llatina conservada en mozarabe i que es va transmetre bé directament bé a traves del arabe profundament latinizado de Granada amb la seva imela, que va canviar la -i- a -i- i creo la forma estandar durant el període "castellà" (en realitat ja andalús): CastIL de Ferro.

Per tant tal com recull la font l'únic canvi operat suposadament a raiz de l'arribada de catalans, és el de l'ortografia (i el de pronunciació????) de IL a ELL "Cast-" no és català i "-de Ferro" tampoc. El no es diu és que el topònim mozarabe era igualment amb I i que la terminació podria ser: CASTELL (pronunciat sempre El, no ELL) o CastELLO, transmès pel arabe granadí menjo Castil, que és com es va escriure. Per tant i com a màxim canvi ortogràfic d'un acabo mozarabe, catalanizando la seva terminació, la qual cosa segueix semblant molt rar, però davant l'esment en la font i fins que trobi una altra podríem acceptar.

Per altra banda, el realment increible és el de l'esment a l'origen català del parla dels catellferreños (que en realitat és cahteRfereños, ni l, ni ll...), fent referència a un tret que no es dóna en Castell de Ferro, sinó en mes de la meitat d'Andalusia (i algunes zones de Múrcia). En tota Andalusia centre-oriental, des de l'oest de Sevilla i el sud de la regió muntanyenca de Ronda fins als confinis de Múrcia, quan desparece una -s final de paraula (i en realitat tambien altres consonants provoquen el fenomen) canvia el fonema vocalic que antecedeix a la consonant perduda. És el que es coneix vulgarment com "obertura vocálica andalusa". Amb ésto sorgeix un sistema de 10 vocals, respecte a les 5 castellanes. Aquest tret en principi de naturalesa fonètica s'ha convertit en tret distinguidor en el nivell morfològic, tant en els plurals com també en la morfologia verbal. És el que es coneix mes tecnicamente com "oposició fonològica" del vocalismo andalús centre-oriental. En moltes zones, aquesta "obertura" (i canvi de posició, és a dir es converteix en un fonema molt distint al singular castellà), es trasllada a totes les vocals de la paraula: És a dir metafonía en aquesta oposició. L "a" de casa, no passa en andalús a "casE" (cases) sense mes. En realitat és un fonema vocálico distint que "se sembla" a. La intercomprensión per a un parlant d'altra varietat, no està de cap manera assegurada. Aquest tret va dur A Dámaso Alonso a afirmar que es tractava "del tret mes perillós per a la unitat de la llengua castellana".

Així que aquest tret que és un dels tòpics del andalú (encara que hauria de ser-lo mes i hauríem d'acaronar-lo com una joia, un dels nostres majors avals per a la sobirania lingüística futura :P) i que usen diàriament uns 4 milions de persones, en absolut de forma restringida als plurals, a més, sinó en formes verbals diferents o substantius sense -r o -l final per exemple, és qualsevol cosa menys un "tret català que s'usa solament de castell del ferro".

Aquesta segona part l'esborro inmisericordemente i el del toponim ho neutralitzo.

--Cahli (disc.) 05:25, 25 abr 2010 (CEST)

Usuari anònim 79.148.56.243

Si vols contribuir, respecta el que diuen les fonts o almenys exposa els teus plantejaments en la pàgina de discussió. I per favor, no esborris comentaris en les pàgines de discussió, com en la wikipedia en castellà... --Cahli (disc.) 04:26, 10 maig 2010 (CEST)