Discussió:Estendard d'Ur
Proposta d'ampliació i millora de l'article dedicat a l'Estendard d'Ur[modifica]
Podem observar com l'article presenta una sèrie de carències tant pel que fa a la forma com el contingut, és un article molt breu que es limita a situar geogràficament l'objecte, comentar el descobridor i on es troba actualment exposat. L’article també presenta un dèficit de referències bibliogràfiques que ampliarem. Aquest text serà redactat amb d'intenció d'assenyalar aquestes carències i proposa la meva manera de resoldre-les, justificades amb la bibliografia escollida.
Primerament, ens centrarem en els defectes de forma que presenta l'article. En primer lloc, completarem el caixetí descriptiu amb alguns aspectes que falten com ara: les mesures de l'objecte (amplada alçada, pes i profunditat), l'escriptura, la civilització i la cultura. En segon lloc, suggeriria la creació de quatre nous apartats: context històric, les excavacions, forma i contingut, interpretació i funció. En tercer lloc, recomanaria afegir més imatges amb relació als nous apartats proposats: imatges de situació geogràfica, imatges sobre les excavacions i el seu descobridor i més imatges de l'estendard per afavorir l'anàlisi de la peça.
Seguidament, ens centrarem en els aspectes de contingut que presenta l'article. Primerament, voldria destacar que trobo carències en la descripció i contextualització de l'estàndard. Podem observar com la data apareix al caixetí descriptiu però no en el text. A continuació tractarem una sèrie d'apartats que trobo que falten a l'article. El primer d'ells és realitzar un context històric sobre l'article en qüestió. Per a resoldre aquest problema utilitzarem el següent manual: El Oriente Próximo en la Antigüedad (c. 3000-330 a.C) escrit per Amélie Kuhrt l'any 2000. En segon lloc, podem veure com no apareix una descripció detallada de la forma i el contingut de l'estendard. Per a solucionar això utilitzarem el manual i una sèrie d'articles que apareixeran en la bibliografia esmentada al final de la discussió. També usarem la web del British Museum perquè ens aporta més informació sobre l'objecte. Finalment, voldria destacar la creació d'un apartat d'interpretació i funció, per tal de tractar el significat de l'estendar
Bibliografia:
- Fumero, C. T., & Monzón, R. P. (2020). Historia universal 1: El mundo antiguo. Ediciones UAPA.
- Hall, R. H. (1928). The Excavations at Ur. The British Museum Quarterly, 3, 65–69.
- Kuhrt, A. (2000). El Oriente Próximo en la Antigüedad (c. 3000-330 a.C). Editorial Critica.
- Ławecka, D. (2017). Who were the Tribute-Bearing People on the “Standard of Ur”? Journal of Near Eastern Studies, 76, 337–348.
- Nadali, D. (2007). Monuments of war, war of monuments: Some considerations on commemorating war in the Third Millennium BC. Orientalia, 76, 336–367.
- Neumann, K., & Thomason, A. (2021). The Routledge Handbook of the Senses in the Ancient Near East. Routledge.
- Perkins, A. (1957). Narration in Babylonian Art. American Journal of Archaeology, 61, 54–62.
- Pijoan, J. (1931). Arte del Asia occidental : Sumeria, Babilonia, Asiria, Hititia, Fenicia, Persia, Partia, Sasania, Escitia. Espasa-Calpe.
- Wolley, C. L. (1933). Excavations at Ur. Journal of the Royal Society of Art, 82, 46–59.