Discussió:Euskal Herria
A veure, no cal ni que es digui que ve de la versió castellana (mai indiquem quan ho hem tret d'una altra versió de l'enciclopèdia de la mateixa manera que no indiquem quan dins de la versió ho movem d'un article a un altre) i molt menys el missatge d'avís legal (el qual ja està a dalt, i si no has vist lletra petita és cosa teva i nosaltres ja t'hem avisat). Fixa't que en els milers de llocs on es podria posar no és enlloc. Llull 16:39 11 mar, 2004 (UTC)
- Estic d'acord amb aixo (veig que s'ha reincorporat el missatge). Trobo una mica ridicul haver de posar aquest missatge, ja hi ha l'avis legal sempre. A mes, he donat un cop d'ull per sobre a la plana i no hi he trobat pas res que es pugui considerar apologia del terrorisme o semblant. Obviament, esta feta des d'una visio nacionalista d'esqierres. Si ens sembla massa parcial o que no s'adiu amb el tema, treiem l'enllas i fora. Si mantenim l'enllas, crec que n'hi ha prou amb dir que que es una plana sobre Euska Herria feta des de tal visio politica i no cal posar mes comentaris. Per cert, que alguns enllassos externs veig que tenen ben poc a veure amb el l'article i els eliminare. Xevi 00:01 12 mar, 2004 (UTC)
- Placid, que vols dir amb aquesta frase Euskal Herria es un terme utilitzat per tothom ? Vols dir que es realment utilitzat per tothom ? Tothom al Pais Basc, Navarra i Euskadi-Nord ?? Potser dir que es utilitzat nomes per nacionalistes no es neutral, pero aixo encara menys. Xevi.
Aquí tenc una enciclopèdia Universal Espasa En Castella, i ho du així Euskal Herria, pels ellaços a la wiki hauras vist que a la wiki castellana hi diu Euskal Herria, a la francesa hi diu Euskal Herria, a la anglesa hi diu Euskal herria, no he mirat el japonès perque no l'antenc, i a més el meu ordinador no "veu" els caracters nihongo.80.58.40.237 21:53 12 mar, 2004 (UTC)
- No discuteixo pas la validesa del terme. El que estic totalment en contra es amb la frase (Euskal Herria es un terme utilitzat per tothom). No queda gens clar que es vol dir amb aixo. Crec que es precisament el tipus d'afirmacions que hem d'evitar en els articles. En tot cas, si el que es vol dir es que tota la poblacio utilitza habitualment aquest terme, o que te Euskal Herria com a marc de referencia, em sembla que es fals. Millor eliminar aquesta frase. Xevi.
Aquest article el vaig traduïr del castellà, i ha hagut tantes edicions que ja no s'assembla gens al original. S'ha de anar molt alerta, per que el voler fer un article com aquest va sorgir de que no se quin càrreg volia llevar el terme "Euskal Herria" de tots els llibres de text, i li van contestar que estava a totes, o pot ser a casi totes, les enciclopèdies, i que ja es trobava a una traducció del Nou Testament del segle XVI. Per altre banda ara l'article comensa dient que "Euskal Herria" és Pais Basc en Basc. El basc relacionat amb l'iber, i l'aquità, podria tenir ben bé uns 30.000 anys, i haver-se parlat a tot Europa abans que hi entresin els idiomes indoeuropeus. No vull entrar en la polèmica de si s'ha de dir que "País Basc" és Euskal Herria en català, un idioma indoeuropeu més modern que el basc, etc... He llevar la frase de "és utilizat per tothom", amb tot s'ha de dir que pot ser no és utilizat sempre per tothom, però és un terme que molta gent coneix.
Plàcid
La traduccio d'Euskal Herria com a Paisos bascos l'he treta de la wikipedia anglesa (Basque lands o Basque countries), i per analogia amb Paisos Catalans. Si algu pot trobar una traduccio mes encertada, endavant. Que jo sapiga, normalment s'utilitza Euskalherria en basc, per referir-se al tots els territoris historics, i Euskadi o Pais Basc per referir-se a la comunitat autonoma basca; per tant, no hi hauria gaire possibilitat d'error. La traduccio crec que pot ser util per saber d'on ve el terme, pero potser caldria aclarir la diferencia amb Pais Basc en el text. Es correcte tot aixo, o hi ha alguna cosa que no tinc en compte ? Xevi 09:14 13 mar, 2004 (UTC)
La traducció es ben correcte, el que passa és no has entès el jo volia dir, i com ja he dit no vull entrar en aquesta polèmica.
Plàcid
Wikipedia aims to become a free encyclopedia available to everyone. It is clear that translation to as many languages as possible is strongly aligned with this objective, as translations render the content more accessible. In other words, localized versions of wikipedia exist to maximise accessibility and availability in the spirit of GNU.
Localised versions are _not_ vehicles for the promotion of any nation, culture, political entity or ideology. This is a serious misinterpretation of wikipedia's intent that collides directly with guidelines regarding the unbiased and neutral character of content.
As an example, it is totally unacceptable to include links to material which is clearly politically inclined, as opposed to informative. Even worse, failure to provide descriptions as to the nature of the content referenced may induce the reader to mistake it for a neutral source of information; in effect the reader is deceived.
Wikipedia is an admirable venture, do not soil it with politically motivated contributions; a localized version of wikipedia should differ _only_ in the language used to formulate it.
A fellow reader (english used as neutral substitute)
- En cas que no sigui capaç de manega-se amb el català, podria si us plau fer una llista sobre els aspectes que volguès canviar de l'article? És sensillament fals que la versió en català només sigui una localització de l'anglesa. No hi ha un projecte principal i d'altres que hi vagin al darrere, sinó que cada un crea una encilopèdia adientment adaptada a la cultura adequada. Llull 08:09 17 abr, 2004 (UTC)
Localised versions are not adaptations to culture, but to language.
- Li torno a dir que els projectes lingüístics no són meres localitzacions. No cal copiar l'anglès (fixi's que en castellà ningú ho fa) per contribuir-hi, sinó que cadascú ho fa com bonament pot. ~La Nupedia si que eresn feienes de localització, però no pas la Viquipèdia. Llull 20:11 20 abr, 2004 (UTC)
The intent of wikipedia as refers to different languages is purely maximum accessiblity to all readers, and therefore implies a coordinated effort in order to ensure consistency. For this reason there exist embassies, interlanguage links and other resources. Differences in content should in theory be exclusively complementary and ideally temporary, and in no event should they be dependent on "culture", nation, or other such distortions.
Te gracia la cosa, pq el mateix article, amb contingut semblant, existeix a la wikip anglesa (i espanyola).
"The term Euskal Herria is controversial, used primarily by relatively extreme Basque nationalists, especially those associated with ETA."
- Aquesta frase és tan partidista i carregada d'ideologia que esfereix. És indamisible, vaja, tal com dir que només els kurds independentistes parlen del Kurdistan, la qual cosa és absolutament falsa. Vaig a canviar-la. Llull 20:11 20 abr, 2004 (UTC)
That statement refers merely to the use of the term and should ideally be either just "true" or "false". In my experience, it is defintely the case that the term is associated with a political/ideological doctrine that aims to establish those territories as a new state, and it is voiced most conspicously by ETA and its associated political movement. Hence, in my opinion the above text is factual (besides personal/emotional involvement). As for your example involving Kurdistan im not familiar with the issue, but in any case i prefer not to deal in argument by analogy, as its frequently a recipe for fallacy.
El que si he fet es esborrar el text de sota i incorporar-lo a un article sobre la llengua basca. Xevi 09:05 17 abr, 2004 (UTC)
- A mi el que em fa més gràcia de tot això és allò de neutral substitute. És com si volgues dir que usant un idioma determinat en un discurs, aquest es torna inmediatament parcial, per altra banda no entenc res: què troba de parcial en aquesta plana. Podria dignar-se a fer una llista, si us plau? encara que sia en anglès, com a neutral substitute.
English was the best choice i had to avoid prejudice from those who are presumably emotionally involved in matters they find important to their identity. If this is not your case, my apologies.
Plàcid Pérez Bru 08:04 18 abr, 2004 (UTC)
- En el que si que te rao es en l'unica queixa concreta que fa: que l'enllas extern no es gaire apropiat. De fet, recordo que jo mateix vaig eliminar varis enllassos externs que em semblaven clarament tendenciosos. Tornant-me'l a mirar, aixo es una plana personal amb un directori de enllassos, on hi ha una mica de tot: n'hi ha que no funcionen, hi ha la web del Govern Basc, un curs d'euskera i varis enllassos sobre nacionalisme i el moviment d'alliberament nacional basc, que disten forsa de ser neutrals. Jo estaria d'acord a treue l'enllas que hi ha ara i mirar si en podem trobar altres de millors (o no deixar-n'hi cap). En principi, no crec que haguem de censurar per sistema webs ideologiques, si tenen interes, pero llavors ens hauriem d'assegurar que no representem nomes una ideologia (i donar una descripcio de l'enllas). Xevi 16:56 18 abr, 2004 (UTC)
The link points to clearly biased material, and is consequently inappropriate as it stands.
Besides that, my particular opinion is that idelogical content, of whatever tendency, should in general be avoided as much as possible for the sake of factual and objective content (unless ofcourse the subject matter happens to be ideology itself). But I concede that this general guideline is a matter of style and personal preference which you probably disagree with.
Té la seua pròpia llengua no indoeruopea, l'euskera (èuskar o euskara). Encara que fins no fa molt es trobava en una situaciú crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la i ensenyar-la durant la dictadura del general Franco) ha iniciat una lenta milloria, no obstant això a la part nord dels Pirieus hi ha zones com ara Zuberoa en què la seua situació és la total extició de la llengua, per no ensenyar-se a les escoles públiques. Alguns creuen que algunes de les paraules que li són pròpies procedeixen de l'edat de pedra, ja que es formen afegint la raïl "aitz" (pedra) com a prefix, per exemple:
Aiztoa-ganivet Aizkora-destral
Segons alguns estudis seria anterior les llengües indoeuropees, i hauria estat estesa per tot Europa.
Euskal Herria vol dir Pais dels Bascos o Pais de la gent que parla Basc o Poble de la gent bascoparlant, no Paisos Bascos. La llengua basca encara hi es parlada habitualment en Guipúscoa i parts del rest de regions. El basc es llengua oficial a part de la comunitat de Navarra. Disculpeu el meu dolent catala.
Euskal Herria i Euskara[modifica]
Euskal Herria vol dir "País de l'euskara" o "Terra de l'euskara". No és pas cap nom amb base étnica (com ara Tràcia, Aràbia o Scotia). Potser al temps que els ocells parlaven, hi podia haver una certa implicació étnica al nom Euskal Herria (alguna "identitat étnica" dels parlants d'una mateixa llengua), o potser no n'hi havia cap (vegeu el cas dels antics "Grecs"). De segur n'hi havia una dicotomia Euskaldun-bascòfon / Erdaldun-bàrbar; no sabem, però, si els Euskalduns-bascòfons en tenien cap sentiment d'unitat étnica (històricament, hi trobem manta "tribu" al territori de l'euskara, i la rivalitat "guipuscoano-navarresa" és plurisecular). Doncs, Euskal Herria no és cap nom basat en l'ethnos, sinó en la llengua. D'altra banda, aquest nom (en la forma Heuskal Herria "Pays des Basques") el trobem a l'obra de Joanes Leizarraga: Testamentu Berria, 1571 (on és diu que els bascos "entre la resta de les nacions" no són pas tan bàrbars que no puguin sentir la paraula de Déu en llur llengua pròpria). Leizarraga no era cap polític, encara menys cap extremista de cap organizació terrorista (fins que Garzón no digui el contrari, és clar). Theo, 2005-5-7
Una aclaración el euskera es no es oficial en toda Navarra, lo es sólo en parte de su territorio, en la zona vascófona. No edito el documento porque desde Navarra mis conocimientos de Catalán se limitan a entenderlo más o menos y a oir la TV3 en vacaciones en la playa :)