Discussió:Moviment de Països No-alineats
Científica d'excel·lència i qualitat i adequada tasca de l'alumnat a un màster oficial universitari a l'any 2.023: millora de l'article MPNA[modifica]
Millora de l'Article:
En referència a la forma, l’article únicament consta d’orígens i evolució. Es pot enriquir aquesta part (forma i contingut son intrínsecs), amb l'apartat de personatges rellevants, contingut de conferències i establir un cas específic en referència a Cuba i el que va implicar ser “representant” d’Amèrica Llatina.
S’hi pot afegir:
a) un apartat de personatges rellevants, la justificació és que el moviment de No Alineats va estar molt marcat per les figures polítiques representants dels Estats. Era molt presidencialista. Com exemple tenim al principal líder mundial representant dels països No Alineats amb la Guerra Freda de Blocs. Josip Broz “Tito” Mariscal, fou el President de la República Federal Socialista de Yugoslavia, i fou qui promogué la primera conferència a Belgrado, Yugoslavia.
b) un apartat de contingut de les conferències que es van fer al llarg de les dècades,
b.1. Objectius de cada conferència.
b.2. Canvis i adaptacions dels objectius al context.
b.3. Nous assistents i abandonaments si n’hi ha.
b.4. Breu comentari en referencia al repartiment geogràfic de les conferències.
Bibliografia:
Nweihed, K. El legado de Bandung: Anticolonial y no Alineado. Hamania del Sur Año 10, Nº 19. Julio-Diciembre, 2015. Pág. 11-42. Universidad Simón Bolívar, Caracas-Venezuela.
Martín, C. La Conferencia de Bandung, sus conclusiones y su posible alcance. Revista de Política Internacional. Revistas, Publicaciones. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
La Conferencia de Bandung. Medio Siglo de Historia. ANEP. Uruguay y el Mundo. 1945 – 2004.[1]
Martín, C. La Conferencia de Bandung, sus conclusiones y su posible alcance. Centro de Estudios Políticos y constitucionales.[2] Oficina del govern local de Madrid. Reino de Espanya.
Nweihed, K. El legado de Bandung: Anticolonial y No Alineado. Humania del Sur: Revista de Estudios Latinoamericanos, Africanos y asiáticos, ISSN- e 19856-6812, Vol. 10, Nº19, 2015, pag, 11-42. Universidad Simón Bolívar.
Tobón, D. La cumbre de los Países No Alineados en Cartagena de Indias. Lecturas de Economía. Universidad de Antioquia. Nº 43. Medellín, julio – diciembre 1.995.
Martínez, J. La sexta conferencia de los países no alineados. Revista de Estudios Internacionales. ISSN 0210-9794, Nº1. 1980, pàg. 117. Septiembre de 1979.
Martínez, J. La séptima Conferencia cumbre de los países no alineados. Revista de Estudios Internacionales, ISSN 0210-9794, nº 4, 1983, pàg, 51. Nueva Delhi, marzo 1983.[3]
c) Apartat específic dedicat a: Cas Fidel Castro i Cuba, com a “representant” de tota Amèrica Llatina.
Albuquerque, G. Cuba, ¿un obstáculo a la participación lationamericana en el Movimiento de Países No alineados? (1961-1984). Cuba, and obstacle to Latin American participation in the Non-Aligned Movement? (1961-1984). Revista Autoctonía, Revista Ciencias Sociales e Historia. Vol. III, nº 1. Enero-Junio 2019, 54-67.
Material complementari:
A més a més, es pot enriquir l’article amb possibles comentaris amb referències geogràfiques, per tal de mostrar que el Moviment de Països No Alineats tenen com a objectiu la descolonització, i la reducció de les desigualtats socials, econòmiques i culturals entre Països de l’hemisferi nord i sud.
Derek, G et al. (2009) The diccionari of Human Geography. Cinquena edició. Wiley-Blackwell; a John Wiley & Sons, Ldt, Publication.
Cloke, P et al. (2014) Introducing Human Geographies. Third Edition. Edited by Toutledge.
[1] http://www.anep.edu.uy/historia/clases/clase04/bibliografia.html
[2] https://www.cepc.gob.es/sites/default/files/2021-12/32716rpi022091.pdf
[3] file:///C:/Users/Admin/Downloads/Dialnet-LaSeptimaConferenciaCumbreDeLosPaisesNoAlineadosNu-2495634.pdf Jsoroj (disc.) 11:45, 31 des 2023 (CET)