Discussió:Pal de recompte

El nom en català és talla. Al DCVB llegim "Talla 4. Tros de canya o bastó xapat longitudinalment, a cada peça del qual es fa un tall per cada cosa d'un gènere que es compra a fiar, guardant el venedor una meitat del bastó o canya i el comprador l'altra meitat a fi de poder confrontar-les totes dues en el moment de passar comptes; cast. tarja. Ordonaren que l'host fes talla ab aquell qui posaria en son alberch de totes coses... e lo bon senyor de la casa pagar-li-ha la cort, Muntaner Cròn., c. 203. La bunyolera e casquetera tenien talles, Spill 2989. Les dos talles se avenen: Utriusque tesserae ratio constat, Pou Thes. Puer. 93. Duguent sa contabilitat per partida doble amb tayes de canya, Maura Aygof. 26. || 5. a) Cada tall que es fa en el bastó indicador d'operacions fetes a espera; cast. muesca, corte.—b) La taronja que posen dins un cabàs per cada cent taronges que compten, en haver-les collides, per dur-les al magatzem, i que serveix de referència per a saber quants de centenars en porta cada carro (Cast.).—c) Tall o senyal que es fa a un bastó, per cada deu mesures plenes d'una collita (Men.) o d'una càrrega de carbó o d'altra cosa (Mall.), per a poder comptar fàcilment el conjunt. Deu i talla!: expressió amb què el mesurador avisa l'assenyalador perquê faci la senya indicadora d'haver omplert deu mesures.—d) pl. Diferència entre dues quantitats o qualitats (Mall.). «Ja n'hi ha, de talles, d'aquesta casa a sa meva!» (=hi ha molta diferència, una és molt més gran o millor que l'altra)."

"Talla" en altres accepcions té el mateix origen (2. Llista dels habitants d'un poble o país, feta especialment a efectes tributaris; el mateix impost o tribut)