Discussió:Resistència Catalana d'Alliberament Nacional
Copio el text original a sota i el substitueixo per una petita definicio. El text es un pamflet propagandistic poc aprofitable. Seria interessant posar quin va ser el resultat del judici, pero es que no diu ni aixo. Davant del dubte deixo el judici fora de l'article. Si algu troba mes dades que li afegeixi. Xevi 23:55, 4 febr 2007 (CET)
L'any 1979, apareix la Resistència Catalana d'Alliberament Nacional (RCAN), que es forma a partir d'un nucli de persones que surten del PCE(i) i les seves joventuts (UJM-L) perquè estan totalment en contra de la línia d'actuació d'aquest partit a tots nivells. El fet principal que motiva la marxa d'aquest sector és la postura que manté el PCE(i) sobre la qüestió nacional. Només cal citar que no reconeix el marc dels Països Catalans, i que reconsidera la lluita per la independència de Catalunya i s'hi incorpora a partir d'unes conclusions político-estratègiques, ja què aquesta lluita els ha de servir per al seu objectiu: la revolució arreu de l'Estat Espanyol.
En canvi, RCAN s'incorpora a la lluita per la independència "a partir d'uns sentiments i d'una realitat que estem patint, en veure com a mans de quatre botiflers s'està destruint el nostre patrimoni natural i se'ns estan negant els nostres drets com a nació mitjançant les forces d'ocupació i que, impotents enfront seu fins ara, hem hagut de veure com trepitjaven el nostre poble". La RCAN, grup partidari de "la defensa combativa radical per la reconstrucció nacional i popular, la reunificació i la independència total dels Països Catalans dins d'una nova societat, té com a objectiu combatre de socarrel l'opressió capitalista i el centralisme de l'Estat espanyol sobre el nostre poble avui dividit, més que mai, veient com l'Estat Espanyol es prepara per entrar a l'OTAN, i amb aquest pas assegurar la presència de les multinacionals arreu de casa nostra, defensant-les mitjançant les forces d'ocupació".
Degut a l'atac desmesurat contra la nostra terra (nuclears, especulació del sòl, destrossa ecològica, ICO- NA ) i de les agressions feixistes, un nucli de gent pren l'opció de crear la RCAN i veu, com a mitjà molt important contra les agressions sofertes pel nostre poble, la formació d 'una força de combat que defensi el nostre poble sense ambigüitats. La RCAN, creada el juny de 1979, es defineix: a) Per la creació d 'un grup independentista que no pretenia pas ésser cap avantguarda, sinó una opció integradora de tota aquella gent que estigués per la defensa dels Països Catalans, mitjançant una lluita de resistència radical. b ) No acceptar una opció política determinada ni les directrius de cap partit o organització política, per més que estem per la unió de totes les forces independentistes. Veient això com un objectiu important a aconseguir de les forces polítiques catalanes. c) Per la creació d'una altemativa popular i catalana, que assumeixi les reivindicacions màximes de llibertat per als patriotes, lluita feminista, ecologista, social, sindical i, evidentment, independentista i antirepressiva.
Algunes de les accions de les quals van ser acusats els detinguts com a suposats membres de la RCAN.: -Artefacte explosiu als jutjats de l'Hospitalet (atac a lIes lleis espanyoles i l'aparell judicial feixista). -Artefacte explosiu a la Cruz de los caídos a l'Hospitalet (contra Ies restes del franquisme que romanen encara a casa nostra). -Bomba a la Citroën (resposta a Ies extradicions de patriotes bascos concedides a l'Estat Espanyol pel govern francès). -Bomba contra la Jefatura Superior de Policía de Ia Via Laietana de Barcelona (coincidint amb detencions d'independentistes). -Bomba a Comandància de Marina (contra l'ocupació espanyola als Països Catalans). -Bomba contra la Jefatura Superior de Policía de Ia Via Laietana (paral.lelament a una campanya al carrer per l'amnistia, i coincidint amb detencions d'independentistes). -Diversos atacs a Ies forces d'ocupació (algun d'ells coincidint amb l'aniversari de Ia mort del patriota català Martí Marcó i Bardella, assassinat per Ies forces d'ocupació). -Diverses accions de recuperació econòmica, d'armament, d 'explosius i de documentació.
El 14 de febrer de 1980 són detinguts per les forces d'ocupació espanyoles: Guillermo Juan Lorenzo, Francesc Medina Hernández, Montserrat Costa Mayoral, Maria del Carme Marin Prados, Albert Rubio Sancho i Josep Manuel Vieites Arca. Tots ells entraren el dia 14 a la "Dirección Superior de Policia" i en sortiren el 16. A tots ells els hi fou aplicada la Llei Antiterrorista. Tots ells van estar totalment incomunicats i tots ells reberen tortures. En passar pel jutjat, els seus familiars van poder veure amb claredat que els patriotes ni tan sols podien caminar pel seu propi peu. Les acusacions són múltiples: uns setze robatoris, uns tretze llançaments o col.locació d'explosius, etc… Un cop en el jutjat de guàrdia, el senyor jutge no volia deixar entrar els advocats dels detinguts a Ia sala on es feia Ia declaració. Per altra banda, se'ls decretà incomunicació en cel.les de càstig on, almenys, varen estar-hi fins el dia 27 de febrer. No es localitzà cap arma i les declaracions fetes sota tortura no van resultar gaire convincents... Hi havia ordre de recerca i captura per a Joan Carles Àlvarez, Joan Agustí Pérez Herrera i Joaquin Josep Rodriguez Dorado.
- Finalment, tots els detinguts excepte Carme Marín, que estava en llibertat sota fermança i en Guillermo Juan que va ser traslladat a la presó de Carabanchel (Espanya), van restar a la presó Model de Barcelona.
El fiscal demanava per en Guillermo més de 20 anys de presó, i per l’Albert Rubio 10 anys, i un total de 446.000 ptes. d’aleshores. El judici s'havia de fer l’11 de gener de 1982 a terres espanyoles.