Disturbis antisemites a Oujda i Jerada de 1948
| ||||
| ||||
| Tipus | pogrom  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 7 - 8 juny 1948 | |||
| Localització | Oujda (Marroc) Jerada (Marroc) | |||
| Estat | Marroc | |||
| Nombre de participants | valor desconegut | |||
| Objectiu | jueus | |||
| Causa | Declaració d'Independència d'Israel | |||
| Morts | 43 | |||
| Ferits | 150 | |||
Els disturbis antisemites a Oujda i Jerada de 1948, aquesta última coneguda com a Djerada, esdevingueren[1] el 7 i 8 de juny de 1948, a les ciutats d'Oujda i Jerada, al nord-est del protectorat francès del Marroc. En aquests esdeveniments 43 jueus i una francès van ser assassinats i aproximadament 150 foren ferits a les mans dels musulmans locals.[2]
Les autoritats franceses van argumentar que els disturbis eren "absolutament localitzats" a Oujda i Jerada, i que havia estat "la migració en si mateixa, i no està molt estesa la animositat contra els jueus, el que havia espurnejat la ira musulmana".[3]
Esclat[modifica]
René Brunel, el comissionat francès per a la regió d'Oujda, va afirmar que els disturbis van començar quan un barber jueu va tractar de creuar a Algèria portant explosius,[4] Brunel va escriure que aquesta atmosfera s'havia "sobreescalfat" com a resultat del "pas clandestí per la frontera d'un gran nombre de joves sionistes de totes les regions del Marroc intenta marxar a Palestina via Algèria."[4] El ministeri francès d'afers exteriors va assenyalar que l'emigració jueva d'Oujda a Palestina irritava significativament la població musulmana local, assenyalant que "és característic que els que estan en aquesta regió propera a la frontera amb Algèria considerin que tots els Jueus marxin com a combatents d'Israel".[4] Alphonse Juin, Resident General al Marroc, va assenyalar que "la sortida clandestina dels jueus a Palestina va encendre la ira ja inflamada per agitadors professionals"[4]
També s'ha suggerit que els disturbis van ser provocats per un discurs antisionista del sultà Mohammed V relatiu a la Guerra araboisraeliana de 1948,[1] tot i que altres suggereixen que el discurs del sultà es va centrar en assegurar la protecció dels jueus del Marroc.[5]
Disturbis[modifica]
Els disturbis van començar a Oujda, que era en aquells dies el principal centre de trànsit per l'emigració sionista del Marroc, donada la seva proximitat a la frontera amb Algèria (Algèria era aleshores part de la França metropolitana),[1] en la que 5 jueus van morir i 30 van resultar ferits en l'espai de tres hores abans que arribés l'exèrcit. Els aldarulls multitudinaris a la veïna ciutat minera de Jerada foren encara més violentes, amb 39 morts.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Dalit Atrakchi (2001). "The Moroccan Nationalist Movement and Its Attitude toward Jews and Zionism". In Michael M. Laskier and Yaacov Lev. The Divergence of Judaism and Islam. University Press of Florida. p. 163.: "...els disturbis van esclatar el 7 de juny de 1948 a les ciutats d'Oujda i Jerada, prop de la frontera entre el Marroc i Algèria, que servien com a estació de transferència per als jueus del Marroc en el seu camí a Israel ... es creu que els disturbis es produïren després del discurs pronunciat en poc més d'hora, pel sultà Muhammad Ben-Yussuf, qui va carregar contra els sionistes i va cridar a la solidaritat amb la lluita contra els àrabs d'Israel. Les reivindicacions havien fet que les autoritats franceses no sols sabien aquests esdeveniments imminent, sinó que també agullonaren i col·laboraren amb els instigadors com una provocació contra els caps de partit de la independència del Marroc, que més tard podrien ser culpats de cometre assassinats."
- ↑ Andrew G. Bostom. The legacy of Islamic antisemitism: from sacred texts to solemn history. Prometheus Books, 2008, p. 160 [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Mandel, 2014, p.38: "De la mateixa manera, els funcionaris [francesos] van argumentar contra la concessió de l'estatus internacional dels refugiats als jueus del Marroc, insistint que els disturbis a Oujda i Djerada de 1948 havien estat "absolutament localitzats" i van advertir que va ser la migració en si, i no s'ha generalitzat l'animositat contra els jueus, el que havia espurnejat la ira musulmana."
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Mandel, 2014, p. 28.
- ↑ André Chouraqui (2002), "Between East and West: A History of the Jews of North Africa". ISBN 1-59045-118-X, "El 23 de maig de 1948, tot just una setmana després de la proclamació de l'Estat d'Israel, el sultà del Marroc va fer una crida als seus subdits en què els va recordar la protecció que el Marroc havia sempre concedit als jueus. Va demanar als jueus que s'abstinguessin de qualsevol manifestació sionista i a la població musulmana que evités qualsevol pertorbació de la pau."
- ↑ André Chouraqui (2002), "Between East and West: A History of the Jews of North Africa". ISBN 1-59045-118-X, "Finalment, el 7 de juny, la multitud, desencadenada per un incident menor, s'abocà al barri jueu. En les tres hores que van passar abans que l'exèrcit pogués controlar la torba, cinc persones (incloent un francès) havien estat morts, trenta havia estat greument ferits, les botigues i cases havien estat danyades. La mateixa nit es van produir disturbis encara més greus a la ciutat minera veïna de Djerada on la població jueva, que sumava prop d'un centenar d'ànimes, foren envoltats per una multitud incontrolable i van atacar amb ferocitat escandalosa; ni els nens ni les persones grans es van salvar; trenta-nou jueus van perdre la vida, trenta van ser ferits de gravetat i altres menys greus."
Bibliografia[modifica]
- "North African Jewry in the twentieth century: the Jews of Morocco, Tunisia, and Algeria", by Michael M. Laskier, Chapter 7: The Israeli-Directed Self-Defense Underground and "Operation Yakhin". [1]
Enllaços externs[modifica]
- Mandel, Maud. Muslims and Jews in France: History of a Conflict. Princeton University Press, 2014. ISBN 9781400848584.
- Víctimes dels disturbis a Oujda i Jérada, 7 i 8 de juny de 1948
| 1947 | |
|---|---|
| 1948 | |
| 1949 | |
