Dodecasíl·lab

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·labes d'Art major molt usat en la mètrica castellana, sobretot en poemes de caràcter narratiu. La versió catalana és el vers alexandrí.

Amb tot Josep Bargalló (1991) ens diu que el dodecasíl·lab presenta dotze síl·labes sense cesura ni hemistiquis i dóna l'exemple de

                              Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies (...)
                                        (J. Carner)

i ens diu que per això algun autor el considera un alexandrí sense cesura. De tota manera cal veure'l dins de la composició per a distingir-lo bé. Bargalló (1991), més endavant presenta el cas de

                              Els qui cada diumenge, muntats en automòbils,
                                 passen formant corrua per la carretera,
                              pugen de vora mar fins a l'ombra dels boscos,
                             o baixen de muntanya fins al sol de les platges.
                                    (M. Martí i Pol)

On identifica: 1 alexandrí (6+6), un dodecasíl·lab (12), perquè, si bé podria semblar també una cesura femenina (corrua) cal veure el vers següent, també dodecasíl·lab, amb accent a la sisena i paraula masculina (aguda), per tant amb el recompte de 12 igual que l'anterior i, finalment, un altre alexandrí (6+6) amb cesura femenina igual que el primer vers.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona, 1991. (pàg. 99 i pp.114-115.))