Donat I Llop de Bigorra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDonat I Llop de Bigorra
Blason département fr Hautes-Pyrénées.svg
Escut d'armes del Comtat de Bigorra
Nom original Donat Llop
Biografia
Mort 850
  comte de Bigorra
819 – 850
Activitat
Ocupació Governant
Altres
Títol Comte de Bigorra
Família Casa de Bigorra
Cònjuge Faquilena, princesa d'Aquitània
Fills Llop I de Bigorra
Donat II Donat
Pare Llop III Centul
Germans Centolh Lop de Bearn Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Donat Llop I de Bigorra (? - 850). comte de Bigorra (819- v 850) (modernament se suposa que morí vers 870-900).

Orígens familiars[modifica]

Tradicionalment considerat fill de Llop III Centul, Duc de Gascunya (revoltat el 819 contra Pipí I d'Aquitània), perquè ho diu la carta d'Alaó (Donat I Llop hauria rebut Bigorra i el seu germà Centul Llop el Bearn). Però la carta ha estat reconeguda com una falsificació, i ara els historiadors[1] pensen que seria una mica posterior en el temps i seria nét de Llop III Centul (cronològicament li escau ser nét, o fins i tot besnét).

El seu pare es deia sens dubte Llop, ja que segons les regles de l'onomàstica el seu segon nom era el primer del seu pare. La seva mare seria Bella, néta probable de Bel·ló, comte de Carcassona.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà amb Faquilena, filla de Manció que semba pertànyer a una família del Vescomtat de Lavedan,[2] fet que li va suposar rebre un bon dot.

Formació del comtat[modifica]

El seu pare hauria constituït el comtat per cedir-lo al seu fill. Generalment es considerava l'any 819 com aquell en què el comtat fou reconegut pel rei Lluís I de França, fet que el convertí en el primer comte de Bigorra, però això hauria estat mig segle després. A la seva mort, Donat I Llop fou succeït pel seu fill Donat II Donat de Bigorra. Davant la seva mort prematura sense descendència, se'n féu càrrec el seu germà Llop I de Bigorra.

Aquest ús dels patronímics fa pensar que en aquesta època encara era en ús la llengua vascona. En canvi, Llop I de Bigorra i cap a les branques pallareses i ribagorçanes, ja no usa els patronímics vascons, excepte Tota de Ribagorça que usa el nom en èuscar en lloc de llengua romanç.


Precedit per:
No existia el comtat
Comte de Bigorra
819850
Succeït per:
Donat II Donat

Referències[modifica]

  1. Renée Mussot-Goulard. Les princes de Gascogne, 1982. 
  2. (francès) Monlezun, Jean Justin. Histoire de la Gascogne, Histoire de la Gascogne depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours. — J.A. Portes, 1846—1850.

Bibliografia[modifica]