Vés al contingut

Dragó de Duvaucel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDragó de Duvaucel
Hoplodactylus duvaucelii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN10250 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaDiplodactylidae
GènereHoplodactylus
EspècieHoplodactylus duvaucelii Modifica el valor a Wikidata
Duméril i Bibron, 1836
Nomenclatura
Sinònims
  • Platydactylus duvaucelii
    A.M.C. Duméril & Bibron, 1836
  • Hoplodactylus duvaucelii
    Fitzinger, 1843
  • Pentadactylus duvaucelii
    Gray, 1845
  • Hoplodactylus duvaucelii
    Boulenger, 1885
  • Naultinus duvauceli
    Chrapliwy, 1961
  • Woodworthia duvaucelii
    Jewell, 2008
  • Hoplodactylus duvaucelii
    Nielsen et al., 2011
Distribució
Endèmic de

El dragó de Duvaucel (Hoplodactylus duvaucelii) és una espècie de llangardaix de la família Diplodactylidae. És endèmica de Nova Zelanda.

Etimologia

[modifica]

L'espècie H. duvaucelii va rebre el nom erròniament d'Alfred Duvaucel, un naturalista francès que va explorar l'Índia. Els exemplars que va portar a Europa li van ser acreditats. Més tard es va descobrir que els animals venien de Nova Zelanda.[1]

Hàbitat

[modifica]

Es troba principalment a les illes marítimes lliures de depredadors de Nova Zelanda, incloses l'illa de la Gran Barrera i diverses illes de l'estret de Cook.[2] El març de 2010, un dragó de Duvaucel va ser atrapat en una trampa a la reserva natural de Maungatautari, la qual cosa indica que probablement no ha desaparegut de Nova Zelanda continental.[3] L'anàlisi genètica va confirmar que aquest exemplar de dragó representa una població relicte del continent.[4]

Descripció

[modifica]

Pot arribar a assolir una longitud total (inclosa la cua) de fins a 30 cm, dels quals la meitat serien del musell a la cloaca, amb un pes de fins a 120 grams, amb el que es converteix en el dragó viu més gran de Nova Zelanda. L'exemplar salvatge més vell conegut va arribar a viure fins als 36 anys.[5]

El dragó de Duvaucel és un llangardaix de cos pesat amb un cap relativament gran i dits llargs amb coixinets expandits. La seva coloració és principalment grisa, sovint amb una lleugera tonalitat verda oliva. En general, hi ha 6 taques irregulars que es troben al llarg del cos d'un costat a l'altre entre la part posterior del cap i la base de la cua que mai està ratllada.

Comportament

[modifica]

És un animal nocturn, però a vegades pren el sol. Menja preses relativament grans, com ara les arnes puriri i weta. L'evidència fòssil suggereix que antigament estava molt més estès, però la depredació per part dels mamífers introduïts ha fet reduir considerablement el seu hàbitat.[6] S'alimenta a terra i és arborícola, viu en matolls i boscos, i al llarg de la costa de les illes a les quals està confinat actualment. Els adults a vegades s'alimenten de melassa dels arbres sempreverd que acullen una gran densitat d'insectes coccoïdeus.[7] Les femelles no ponen ous sinó que donen a llum cries vives.>[7]

Estat de conservació

[modifica]

El Dragó de Duvaucel va ser reintroduït a Nova Zelanda a finals de 2016 quan 80 animals van ser alliberats al Santuari Obert de Tāwharanui a la península de Tawharanui.[8]

Referències

[modifica]
  1. Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Hoplodactylus duvaucelii, p. 79).
  2. Trewick, Steve. NZ wild life : introducing the weird and wonderful character of natural New Zealand, 2014. ISBN 9780143568896. OCLC 881301862. 
  3. Neems, Jeff. «Rare lizard killed in trap». Waikato Times, 22-04-2010. [Consulta: 29 setembre 2011].
  4. Morgan-Richards, Mary; Hinlo, A. Rheyda; Smuts-Kennedy, Chris; Innes, John; Ji, Weihong; Barry, Manuela; Brunton, Dianne; Hitchmough, Rodney A. «Identification of a rare gecko from North Island New Zealand, and genetic assessment of its probable origin: a novel mainland conservation priority?» (en anglès). Journal of Herpetology, vol. 50, 1, 2016, pàg. 77–86. DOI: 10.1670/13-128. ISSN: 0022-1511.
  5. «Status and longevity of the tuatara, Sphenodon guntheri, and Duvaucel's gecko, Hoplodactylus duvaucelii, on North Brother Island, New Zealand». Journal of the Royal Society of New Zealand, vol. 22, 2, 1992, pàg. 123–130. DOI: 10.1080/03036758.1992.10420810.
  6. «Patterns of range contractions and extinctions in the New Zealand herpetofauna following human colonisation». New Zealand Journal of Zoology, vol. 21, 4, 1994, pàg. 325–339. DOI: 10.1080/03014223.1994.9518003.
  7. 7,0 7,1 «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
  8. «Giant gecko returns to the mainland after a century». Stuff. Fairfax Media, 2 December 2016.

Bibliografia

[modifica]
  • Bell TP, Herbert SM (2017). "Establishment of a Self-Sustaining Population of a Long-Lived, Slow-Breeding Gecko Species (Diplodactylidae: Hoplodactylus duvaucelii) Evident 15 Years after Translocation". Journal of Herpetology 51 (1): 37–46. (anglès)
  • Boulenger GA (1885). Catalogue of the Lizards in the British Museum (Natural History). Second Edition. Volume I. Geckonidæ ... London: Trustees of the British Museum (Natural History). Taylor and Francis, printers). xii + 436 pp. + Plates I-XXXII. (Hoplodactylus duvaucelii, pp. 172–173). (anglès)
  • Duméril AMC, Bibron G (1836). Erpétologie générale ou Histoire naturelle complète des Reptiles, Tome troisième [Volume 3]. Paris: Roret. iv + 517 pp. (Platydactylus duvaucelii, new species, pp. 312–314). (francès)
  • Nielsen SV, Bauer AM, Jackman TR, Hitchmough RA, Daugherty CH (2011). "New Zealand geckos (Diplodactylidae): Cryptic diversity in a post-Gondwanan lineage with trans-Tasman affinities". Molecular Phylogenetics and Evolution 59 (1): 1–22. (anglès)
  • Rösler H (2000). "Kommentierte Liste der rezent, subrezent und fossil bekannten Geckotaxa (Reptilia: Gekkonomorpha)". Gekkota 2: 28–153. (Hoplodactylus duvaucelii, p. 90). (alemany)

Enllaços externs

[modifica]