Dret de bagatge
Durant l'edat moderna, el dret de bagatge era un servei de transport que l'estat exigia en un moment determinat a qualsevol persona que posseís animals de càrrega, carros o estables per tal que transportés mercaderies o homes de l'exèrcit.[1]
Història
[modifica]Tenia els seus orígens en les pràctiques de l'angària de l'estat romà, regulades pel dret públic. Però a la Catalunya medieval es transformà en les tragines, una forma més dels abusos que la noblesa feudal imposava envers els camperols subalterns.[1]
Des dels inicis de l'edat moderna, de mica en mica la monarquia va anar reglamentant-lo per tal d'acabar amb les pràctiques abusives que en feia la noblesa, i així poder reservar-se'n l'exclusivitat.[1] El 1702 el nou rei Felip V va establir que a partir de llavors la pagesia només havia de complir amb els bagatges dins dels límits del seu municipi i que a canvi l'exèrcit havia de pagar el servei prestat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 85, entrada: "bagatge, dret de". ISBN 84-297-3521-6.