Vés al contingut

Driven: Els reis de la Fórmula 1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDriven: Els reis de la Fórmula 1
Driven
Fitxa
DireccióRenny Harlin
Protagonistes
ProduccióWarner Bros.
Elie Samaha
Sylvester Stallone
Dissenyador de produccióCharles Wood Modifica el valor a Wikidata
GuióNeal Tabashcnick
Sylvester Stallone
MúsicaEra
FotografiaMauro Fiore
ProductoraFranchise Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Brothers
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2001
Durada116 min
Idioma originalcastellà
alemany
anglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeOntario i Vancouver Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereAcció
Drama
Temaautomòbil Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwhat-drives-you.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0132245 FilmAffinity: 610342 Allocine: 26889 Rottentomatoes: m/1107198-driven Letterboxd: driven Mojo: driven Allmovie: v241439 TCM: 343559 Metacritic: movie/driven TV.com: movies/driven TMDB.org: 10477 Modifica el valor a Wikidata

Driven: Els reis de la Fórmula 1 (títol original: Driven) és una pel·lícula estatunidenca del 2001 dirigida per Renny Harlin i protagonitzada per Sylvester Stallone, qui també en fou productor i escriptor. Ha estat doblada al català[1]

Argument

[modifica]

La pel·lícula tracta sobre les coses i curses de cart i la dura vida d'un talentós pilot novell (Pardue) que ha de bregar amb els seus rivals i l'enorme fenomen de l'espectacle internacional. El cap d'equip (Reynolds) contracta un corredor veterà retirat, Joe Tanto (Sylvester Stallone) per donar suport a les curses i moralitzar el novell.[2]

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]

La pel·lícula tingué una gran campanya publicitària de 10 milions de dòlars, però fou un fracàs comercial, i només recaptà 32 milions de dòlars partint d'un pressupost de 72 milions.[3]

La pel·lícula rebé males crítiques, amb el consens de Rotten Tomatoes descrivint «personatges insuficientment desenvolupats, una dinàmica de pantalla ximple, i obvis efectes CG». Quan Jay Leno aparegué com a crític convidat al programa de televisió Ebert & Roeper, tant Leno com Richard Roeper descrigueren Driven com «la pitjor pel·lícula de cotxes mai feta, i una descripció terrible de les curses de cotxes».

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Driven: Els reis de la Fórmula 1». [Consulta: 20 juny 2018].
  2. «Driven». The New York Times.
  3. «Driven Eases Into Top Spot, Nudging 'Bridget Jones' Aside». The Los Angeles Times [Consulta: 20 maig 2011].