Duar
Un duar, de l'àrab دوار, dawār, és un campament de beduïns àrabs, en el que les tendes o khaymes, en nombre variable, estan disposades en forma circular o el·líptica rodejant un espai central buit anomenat murah (àrab: مراح, murāḥ), on es col·loca el bestiar durant la nit. Aquesta disposició és pròpia tant dels beduïns del nord de Síria i de l'Iraq com dels nòmades i seminòmades del nord d'Àfrica.[1]
A l'Orient Mitjà el mot pren les formes dawar i dwar, mentre que al Màgrib s'anomenen dúwar i dowwar i en plural dwàwir.[1]
La paraula va passar al català com duar o aduar,[2] que designa un «conjunt de tendes i cabanes que serveix de campament, generalment de nòmades», així com un «grup de famílies de pastors nord-africans, governats per un caid, que tenen els mateixos costums i els mateixos interessos».[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 EI, 1960-2007, p. s.v. "dawār".
- ↑ La forma aduar només és recollida pel Diccionari normatiu valencià.
- ↑ «duar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 octubre 2024]
- ↑ «duar» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 4 octubre 2024]
Bibliografia
[modifica]- EI. Encyclopaedia of Islam. Second Edition. 2a. Leiden: Brill Publishers, 1960-2007. ISBN 9789004161214.