Dusicyon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDusicyon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaCanidae
GènereDusicyon Modifica el valor a Wikidata
H. Smith, 1839
Nomenclatura
Sinònims
SignificatGos babau/del nord[nota 1]

Dusicyon és un gènere extint de cànids sud-americans.

Taxonomia[modifica]

L'espècie tipus és Dusicyon australis, la guineu de les Malvines. El 1914, Oldfield Thomas erigí aquest gènere, en el qual inclogué la guineu andina i altres espècies de guineus sud-americanes. Langguth traslladà aquests altres cànids a Lycalopex el 1975.[2] Encara hi ha un debat viu sobre la classificació de D. cultridens. Se n'ha proposat el trasllat als gèneres Canis o Lycalopex.

Extinció[modifica]

D. cultridens tenia una àmplia distribució durant el Plistocè superior, que abastava des de l'Uruguai fins a l'extrem meridional de Xile, passant per la província argentina de Buenos Aires. És el parent més proper que es coneix de la guineu de les Malvines, de la qual divergí fa només uns 16.000 anys.[3] S'extingí a l'Holocè superior. Les estimacions anteriors situen aquest fet aproximadament 2.980 anys enrere a l'illa de Terra del Foc i gairebé 1.700 anys enrere al continent.[4] Les investigacions més recents, en canvi, han confirmat dates molt posteriors: els últims registres confirmats a la regió de les pampes daten de fa 700 anys i els últims a l'extrem meridional de la Patagònia de fa 400 anys.[5]

Notes[modifica]

  1. Hamilton Smith no explicà l'origen del nom genèric en la seva descripció del tàxon. Les fonts posteriors n'han proposat diverses etimologies potencials.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dusicyon
  1. Entrada «Dusicyon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 16 agost 2023].
  2. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. 
  3. «The origin of the enigmatic Falkland Islands wolf» (en anglès). Nature Communications, 4, 2013, pàg. 1.552. Bibcode: 2013NatCo...4.1552A. DOI: 10.1038/ncomms2570. PMID: 23462995.
  4. «Constraining the time of extinction of the South American fox Dusicyon avus (Carnivora, Canidae) during the late Holocene». Francisco Prevosti, Fernando Santiago, Luciano Prates, Mónica Salemme i Fabiana Martin. Geophysical Research Abstracts Vol. 12, EGU2010-577-1, 2010. EGU General Assembly 2010 http://meetingorganizer.copernicus.org/EGU2010/EGU2010-577-1.pdf
  5. Prevosti, Francisco J.; Ramírez, Mariano A.; Schiaffini, Mauro; Martin, Fabiana; Udrizar Sauthier, Daniel E.; Carrera, Marcelo; Sillero-Zubiri, Claudio; Pardiñas, Ulyses F. J. «Extinctions in near time: new radiocarbon dates point to a very recent disappearance of the South American fox Dusicyon avus (Carnivora: Canidae)» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 116, 3, 2015, pàg. 704–720. DOI: 10.1111/bij.12625.