Dúngal mac Selbaig
Biografia | |
---|---|
Mort | 726 (Gregorià) |
Llista de reis de Dál Riata | |
733 – 736 ← Eochaid mac Echdach – Óengus I → | |
Llista de reis de Dál Riata | |
723 – 726 ← Selbach mac Ferchair – Eochaid mac Echdach → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Família | |
Pare | Selbach mac Ferchair |
Dúngal mac Selbaig va ser rei dels escots de Dál Riata del 723 al 726,[1] i pretendent del 733 al 736.
Regnat
[modifica]Havent esdevingut rei de Dál Riata l'any 723 després de l'abdicació del seu pare Selbach mac Ferchair,[2] Dúngal mac Selbaich, sobrenomenat "l'impetuós" pel Duan Albanach que li atribueix un regnat de 7 anys,[3] va ser tanmateix expulsat del tron el 726 per Eochaid mac Echdach, cap del Cenél Gabráin.[4]
Va intentar en va de recuperar-lo a la batalla d'Irros Foichnae (Ross Feochan prop de Loch Awe a Argyll) l'any 727,[5] durant la qual el seu pare va abandonar el monestir temporalment per participar-hi. Per altra banda, el Tairpert Boitir , una plaça forta situada a Kintyre del Cenél nGabrain va ser cremada quatre anys més tard.[6]
Pretendent
[modifica]Després de la mort d'Eochaid el 733,[7] i malgrat la desaparició del seu pare Selbach el 730,[8] Dúngal va intentar reclamar el tron en contra del germà d'Eochaid, Alpin mac Echdach. Els Annals d'Ulster i els Annals de Tigernach assenyalen llavors, el mateix any, que:
Dungal mac Selbaich va profanar l'illa de Torach quan va segrestar Bridei (és a dir, el fill del rei picte Óengus I) i al mateix temps va envair l'illa de Cuienrigi.
Segons els Annals de Tigernach, la flota de Dál Riata va intervenir a Irlanda el 733 al costat del gran rei Flaithbhertach del Cenél Conaill contra el seu rival Áed Allán del Cenél nEógain, i va perdre molts homes morts o ofegats al riu Bann.[9]
L'any 734 Dun Leithfinn va ser, sens dubte, destruït pels pictes després que Dúngal fos ferit, i va fugir a Irlanda per escapar del poder d'Óengus mac Fergus, rei dels pictes.[10] El 736, segons els Annals,[11] “Óengus mac Fergus rei dels pictes arrasa el territori de Dál Riata, pren Dunnad i crema Creic (?), i empresona dos fills de Selbach (Dúngal i Feradach)". El destí de Dúngal no es coneix.
Referències
[modifica]- ↑ Anderson, 2011, p. 228.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 723.4.
- ↑ Duan Albanach, DA 17.
- ↑ Annals de Tigernach, AT 726.4 i AT 726.9.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 727.3.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 731.4.
- ↑ Annals de Tigernach, AT 733.5.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 730.4.
- ↑ Annals de Tigernach, AT 733.4.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 734.7.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 736.1.
Bibliografia
[modifica]- Anderson, M. O.. Kings and Kingship in Early Scotland (llibre). John Donald, 2011. ISBN 9781906566302.
- Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321.