Eadwulf I de Northúmbria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEadwulf I de Northúmbria
Nom original(en) Eadwulf I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mort717 Modifica el valor a Wikidata
Dál Riata Modifica el valor a Wikidata
Rei de Northúmbria
desembre 704 – 1r març 705
← AldfrithOsred → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLeodwaldings Modifica el valor a Wikidata
FillsEarnwine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Eadwulf va ser rei de Northúmbria des de la mort d'Aldfrith el desembre del 704 fins al febrer o març del 705, quan el fill d'Aldfrith, Osred va ser restaurat en el tron.

Osred era encara un noi quan el seu pare va morir i es creu que Eadwulf va usurpar el tron. Es desconeix quina relació de parentiu tenia Eadwulf amb la dinastia governant de Northúmbria, si és que en tenia cap, però podria ser que tingués alguna ascendència amb els Eoppingues.

Al començament sembla que Eadwulf va tenir el suport d'un noble anomenat Berhtfrith, fill de Berhtred, senyor del territori fronterer al nord de Bernícia, en l'actual Lothian, a la vora del riu Forth. Però aviat va haver una crisi de govern. El bisbe Wilfrid, que havia estat exiliat per Aldfrith, desitjava tornar a Northúmbria. Eadwulf volia mantenir el bisbe en l'exili, però sembla que Berhtfirth estava a favor del retorn de Wilfrid. Va esclatar una breu guerra civil que va acabar amb un setge a Bamburgh, i que va guanyar el bàndol de Berhtfrith, en el qual també estaven els partidaris d'Osred. Acabat el conflicte Osred el va substituir en el tron.[1]

Sembla que Eadwulf va acabar en l'exili a Dál Riata o potser al país dels pictes, ja que la seva mort és narrada en els annals de l'Ulster, en el capítol de l'any 717. El seu fill, anomenat Earnwine va ser assassinat per ordres d'Eadberht de Northúmbria el 740. El besnet d'Eardwulf i el seu fill Eanred van ser posteriorment reis de Northúmbria.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum', llibre V, capítol 19
  2. Kirby, 1991, p. 143—150.
  3. Yorke, 2006, p. 89—90, 93.

Bibliografia[modifica]

  • Kirby, D. P.. The Earliest English Kings. Unwin Hyman, 1991. ISBN 0-04-445691-3. 
  • Yorke, Barbara. The Conversion of Britain: Religion, Politics and Society in Britain c. 600–800. Londres: Longman, 2006. ISBN 0-582-77292-3.