Eble d'Ussel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1200  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, compositor |
| Família | |
| Germans | Peire d'Ussel i Gui d'Ussel |
| Parents | Elies d'Ussel (cosí) |
Eble d'Ussel (Ebles d'Ussel) (fl. ca. 1200) fou un trobador occità. Se'n conserven només tres composicions.
Vida[modifica]
Eble d'Ussel fou el gran de tres germans (Eble, Peire i Gui) que, juntament amb el seu cosí Elias d'Ussel, formen part dels anomenats quatre trobadors d'Ussel. Eble d'Ussel apareix en documents d'arxiu de 1190 a 1233.[1] Els tres germans eren senyors del castell d'Ussel. Segons la vida de Gui d'Ussel, Eble componia malas tensos, adjectiu que no cal entendre en sentit despectiu sinó que cal entendre que el tema de la composició és satíric.[2]
Obra[modifica]
Es conserven només tres "tensons" amb el seu germà Gui.
Tensós[modifica]
- (129,2=194,5)[3] En Gui, digaz la qal penriaz vos
- (129,3=194,10) Gui, e·us part mon essienz
- (194,16=129,4) N'Eble pus endeptatz[4]
Bibliografia[modifica]
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 1009-1023 [Capítol dedicat a Gui d'Ussel. Conté algunes referències al seu germà Eble]
Edicions[modifica]
- Audiau, Jean, Les poésies des quatre troubadours d'Ussel, publiées d'après les manuscrits. París: Librarie Delagrave, 1922
Repertoris[modifica]
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, [pàg. 260; és la vida del seu germà Gui d'Ussel, on es conserven referències a Eble]
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Eble d'Ussel és el número PC 129]
Referències[modifica]
- ↑ Riquer, Los trovadores, p. 1009
- ↑ Riquer, Los trovadores, p. 1011, nota 1.
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
- ↑ Un partimen N'Ebles, chauzes en la meillor (128,1 = 218,1) s'ha dit que podria ser entre Eble d'Ussel i Guilhem Ademar, tot i que el cançoner l'atribueix a Eble de Sanhas i Guilhem Gausmar (vegeu la discussió a Riquer, Los trovadores, p. 1009, nota 4, on dona credibilitat a la identitat independent d'Eble de Sanha)