De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Economia de la República de la Xina| Moneda | Nou dòlar de Taiwan |
|---|
| Organitzacions comercials | OMC, APEC |
|---|
|
| PIB nominal | 566.757.000.000 $  |
|---|
| PIB (en PPP) | 901,9 mil milions (2012) |
|---|
| Rànquing PIB | 20è (2012) |
|---|
| Taxa del PIB | 1,3% (2012) |
|---|
| PIB per càpita | 38 500 (2012) |
|---|
| PIB per sector | agricultura 1,8%, indústria 29,6%, serveis 68,6% (2012) |
|---|
| Inflació | (2012) |
|---|
| Taxa de creixement real | 1,4 % (2016) |
|---|
| Població sota el llindar de pobresa | 1,16% (2010) |
|---|
| Força laboral | 11,3 milions (2012) |
|---|
| Ocupació laboral per sector | agricultura 5,2%, indústria 35,9%, serveis 58,8% (2010) |
|---|
| Taxa d'atur | 4,3% (2012) |
|---|
| Indústries principals | electròniques, comunicacions i tecnologies d'informació, refinament de petroli, armaments, productes químiques, tèxtil, ferro i acer, màquines, ciment, processament d'aliments, vehicles, béns de consum, fàrmacs |
|---|
|
| Exportacions
|
288,2 mil milions (2012)
|
| Productes d'exportació
|
electròniques, monitors d'ordinadors, màquines, metalls, tèxtil, plàstics, productes químiques, instruments òptics, fotogràfics, de mesurament i mèdico-quirúrgics
|
| Socis principals
|
República Popular de la Xina 28,1%, Hong Kong 13,8%, Estats Units 11,5%, Japó 6,6%, Singapur 4,4% (est. 2010)
| |
| Importacions
|
261,6 mil milions (2012)
|
| Productes d'importació
|
electròniques, màquines, petroli brut, instruments de precisió, productes químiques orgànics, metalls
|
| Socis principals
|
Japó 20,7%, República Popular de la Xina 14,2%, Estats Units 10%, Corea del Sud 6,4%, Aràbia Saudita 4,7% (est. 2010)
| |
|
| Deute extern | 127,4 mil milions (2012) |
|---|
| Ingressos | 78,97 mil milions (2012) |
|---|
| Despeses | 92,44 mil milions (2012) |
|---|
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
|
La República de la Xina (Taiwan) té una economia de mercat dinàmica amb reduïda intervenció del govern en les inversions i en el comerç exterior. Seguint aquesta tendència, bancs i empreses estatals van ser privatitzats.[1]
