Eduard Decarli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduard Decarli
Biografia
Naixement9 gener 1846 Modifica el valor a Wikidata
Olomouc Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1903 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Radebeul Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eduard Decarli (Olomouc, 9 de gener de 1846 - Radebeul, 23 d'octubre de 1903)[1] va ser un cantant i actor alemany d'òpera de la cort.

Biografia[modifica]

Després que Decarli havia començat a estudiar a l'Institut Politècnic de Viena el 1864/1865 després de l'escola secundària, va prendre classes de cant a la "Vienna Court Opera School" i després amb Alexander Arlet, Matteo Salvi i Giovanni Gentiluomo.

El 1868 va debutar al "Stadttheater" de Frankfurt del Main. Després va aparèixer a Augsburg, Laibach i des del 1869 al teatre de la cort de "Braunschweig". El 1872[2] o 1873[3][4] va ser contractat com a successor d'Emil Scaria al teatre de la cort de Dresden. Fins al 1902 hi va tenir èxit en el tema seriós i en el tema Buffo, així com actor en teatre parlat. Mentrestant, va ser hoste a l'Òpera de la Cort de Viena el 1880. Va ser membre de la lògia francmaçona de "Braunschweig Carl zum Crowned Pillar".

Decarli, guardonat amb la Creu de Cavaller de 1a Classe de l'Orde d'Albrecht,[5] va morir el 1903 al seu apartament de la Radebeuler Moritzstrasse nº. 1[1] i va ser enterrat a Radebeul. El seu fill Bruno Decarli (1877–1950) també va ser actor.

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lebensdaten vervollständigt anhand schriftlicher Auskünfte des Stadtarchivs Radebeul aus der Personenstandsakte, Stand 30. April 2013.
  2. Eduard Johann Schmidt (pdf; 198 kB
  3. Andrea Harrandt: Schmidt (Pseud. Decarli), Eduard Johann. In: Oesterreichisches Musiklexikon. Online-Ausgabe, Wien 2002 ff., ISBN 3-7001-3077-5; Druckausgabe: Band 4, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2005, ISBN 3-7001-3046-5.
  4. Zur Rezeptionsgeschichte von Haydns "Schöpfung" im 19. Jahrhundert in Dresden
  5. Adressbuch Dresden mit Vororten, 1900, S. 83.

Enllaços externs[modifica]