Ekal·latum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:50, 13 oct 2017 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Ekal·latum fou una ciutat-estat de Mesopotàmia que existia vers el 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eshnunna). Les tauletes de Mari anomenen als seus habitants com ekal•lateus. La situació exacte de la ciutat no ha estat trobada però devia ser a l'esquerra del Tigris. El seu nom vol dir "el Palau".

El primer rei conegut és l'amorita Ila-kabkabu que hauria entrat en conflicte amb Mari. Regnava a Ekal·latum el seu fill Samsiaddu (Shamsiadad) que cap al 1796 aC va conquerir Mari, protectorat d'Eshnunna, i va col·locar al seu fill Yashmakhadad com a rei. Dadusha d'Eshnunna va reconquerir la regió al sud de Mari, però cap al 1783 aC va fer la pau amb Ekal•latum i Mari i fins i tot Ekal•latum va rebre el suport d'Eshnunna contra el regne de Qatna. El fill de Dadusha, Ibalpiel II, cap al 1775 aC no va tardar a denunciar el tractat i va fer la guerra a la dinastia d'Ekal·latum al morir Samsiaddu. Yashmakhadad, fill de Samsiaddu o Xamxi-Adad I, no va poder per sostenir-se sense el pare, i va ser enderrocat per Zimrilim de l'antiga dinastia, que tenia el suport de Yamkhad. A Ekal·latum es va sostenir Ishme-Dagan I, el fill gran de Shamashiadad I. El regnat d'Ishme-Dagan I fou caòtic, i fou desafiat per diversos senyors, especialment Zirimlin de Mari. El 1765 els elamites van ocupar Ekal·latum i el rei es va refugiar amb Hammurabi de Babilònia que el va ajudar a recuperar el tron, esdevenint la ciutat vassalla de babilònia. A la mort d'Ishme-Dagan I el va succeir el seu fill Mut-Ashkur darrer sobirà conegut, Després deixa de ser esmentada; com que Mut-Ashkur apareix a les llistes de reis d'Assíria, sembla que Ekal·latum va estar dins d'aquest estat.

Referències

Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3.