El quart regne. El regne dels plàstics
El cuarto reino. El reino de los plásticos  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Àlex Lora i Cercós i Adán Aliaga |
| Producció | Àlex Lora i Cercós i Adán Aliaga |
| Guió | Àlex Lora i Cercós i Adán Aliaga |
| Fotografia | Àlex Lora i Cercós i Adán Aliaga |
| Muntatge | Àlex Lora i Cercós, Adán Aliaga i Sergi Dies |
| Productora | Jaibo Films, S.L.N.E |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 16 març 2019 |
| Durada | 83 min |
| Idioma original | castellà |
| Subtitulat en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
    | |
El quart regne. El regne dels plàstics[1] (títol original en castellà: El cuarto reino. El reino de los plásticos) és una pel·lícula documental espanyola del 2019 dirigida per Àlex Lora i Cercós i Adán Aliaga i produït per Jaibo Films, Àlex Lora i Isa Feliu. Es van recollir 400 hores de gravació durant tres anys sense un guió clarament establert. La denúncia ecològica és implícita, tot i que no aspira a retratar la dimensió del desastre, sinó que ofereix un inusual retrat paisatgístic i humà d'un espai.[2] Els subtítols de l'obra foren traduïts al català.[1]
Sinopsi[modifica]
El documental, rodat en castellà, retrata la vida quotidiana dels treballadors del centre de recollida i reciclatge de llaunes sense ànim de lucre Sure We Can, situat a Williamsburg, un suburbi de Nova York, on fundat fa uns deu anys per la cooperant espanyola Ana De Luco, i el recollidor de llaunes Eugene Gadsden. La seva dotzena de treballadors freguen l'exclusió social per falta de sostre o addicions, i tots comparteixen la mateixa decepció: la falsa promesa del somni americà. René del Carmen és un treballador il·legal mexicà que malgrat ha aconseguit deixar l'alcohol (l'escapatòria habitual) i convertir-se en gerent del centre mentre intenta descobrir la bellesa i l'art en el món que l'envolta i mantenir així viva l'esperança.
Crítiques[modifica]
| « | "El seu to és interessant i amable; el seu ritme àgil i centrat en contar intenses històries humanes." | » |
| —
Jonathan Holland: The Hollywood Reporter[3] | ||
| « | "És una successió d'encerts. (...) un inusual film de gran bellesa visual (...) un estimulant món de ferralla amb reminiscències de 'Wall-E' (...) Crítica tan bella com demolidora al somni americà. (…) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)" | » |
| — Janire Zurbano: Cinemanía[4] | ||
Nominacions i premis[modifica]
Fou guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula documental als Premis Gaudí de 2020.[5] També va obtenir el Premi de l'Audiovisual Valencià (AVAV) al millor documental[6] i va guanyar el premi al millor documental al Festival Internacional de Cinema a Guadalajara[7] i al Festival de Cinema d'Atlanta.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «"El quart regne. El regne dels plàstics", la falsa promesa del somni americà». CCMA.cat, 11-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ ‘El cuarto reino’ y los apocalipsis de ahora mismo: de los plásticos y el reciclaje de cosas o personas, elsaltodiario.com. 6 de desembre de 2019
- ↑ ‘The Fourth Kingdom’: Film Review, The Hollywood Reporter, 31 de maig de 2019
- ↑ El cuarto reino, Cinemanía
- ↑ "El cuarto reino. El reino de los plásticos", Gaudí al mejor documental, La Vanguardia, 19 e gener de 2020
- ↑ VIVIR DOS VECES, MEJOR PELÍCULA EN LOS 2º PREMIOS DEL AUDIOVISUAL VALENCIANO al web de l'AVAV
- ↑ El cuarto reino Arxivat 2020-07-19 a Wayback Machine. al wel del FICG
- ↑ «El cuarto reino» llega a los cines el 22 de noviembre, La Información, 23 d'octubre de 2019