El Clascar (Bertí)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Cingles de Bertí  | |||
| Construcció | 1298 | |||
| Cronologia | ||||
| segle XX | reforma | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Altitud | 801,9 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Estat | En ruïnes | |||
| Comarca | Moianès | |||
| Sant Quirze Safaja | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 8 novembre 1988 | |||
| Codi BCIN | 1537-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005677 | |||
| Id. IPAC | 1735 | |||
El Clascar, també conegut com el castell de Bertí, és una edificació en estat ruïnós del terme municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès, administrativament adscrit a la del Vallès Oriental. Pertany a l'antic poble rural de Bertí.
Està situada a la part alta dels Cingles de Bertí, molt a prop i a migdia de l'església de Sant Pere de Bertí, a la parròquia de la qual pertangué. És a l'extrem oriental del terme de Sant Quirze Safaja. Al seu sud-oest hi havia hagut la masia de Can Saloma.
S'hi accedeix per un antic camí rural, actualment corriol, que des de Sant Pere de Bertí s'adreça cap al sud, i en uns 650 metres mena al Clascar. En vehicle, la pista que hi permet l'accés surt del mateix lloc, però fa la volta més a l'est.
Història
De l'antiga domus o casa forta, hi ha existència documental de l'any 987.
Esdevé masia al segle XIV quan ja s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini de la família Centelles. Al segle XVI fou propietat dels senyors de Bell-lloc.
A començaments del segle XX va tenir una important restauració en un fantasiós estil amb elements gòtics, romànics i arabitzats, tant d'autèntics com d'imitacions, com ara les finestres geminades d'arc trebolat, el coronament en forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana.
L'obra, iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada. Té una curiosa capella, dedicada al Sant Crist.
La part antiga que resta al costat de la nova edificació és dels segles XV o XVI i deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dos vessants.
El 1949 va ser catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ja que el seu origen està relacionat amb un castell medieval.
Etimologia
Joan Coromines[1] establí que Clascar prové de Castellar, de manera similar a Castlà, forma medieval per a un concepte semblant (el castellà, o cavaller que ostenta la possessió d'un castell).
Referències
- ↑ COROMINES, Joan. "Clascar". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. II Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0.