El carrer de les Camèlies
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | obra escrita  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Mercè Rodoreda i Gurguí |
| Llengua | català |
| Publicació | Espanya, 1966 |
| Publicat a | El Club dels Novel·listes |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | Premi Sant Jordi de novel·la (1966) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1967) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (1969) |
El carrer de les Camèlies és una novel·la de Mercè Rodoreda guardonada amb el Premi Sant Jordi de 1966 i publicada el mateix any, quatre anys després de l'èxit que va suposar per a l'autora La plaça del Diamant.[1]
Argument[modifica]
El carrer de les Camèlies és una novel·la iniciàtica, de construcció de personatge. Narra la vida de Cecília des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília, una nena abandonada, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui contínuament el seu lloc al món. Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent. Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de contínues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final i després de molts sofriments, esdevenir una dona completa, madura i independent.
La novel·la tracta bàsicament el procés angoixant que viu la protagonista, plena de soledat i tristesa, fins a assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure en el món i deixar de ser dependent dels altres, bàsicament dels homes. La protagonista, però, necessita tastar i assolir la desesperació, crueltat i dependència màxima per poder reaccionar al món i començar a decidir sobre la seva pròpia vida.
Estil[modifica]
La novel·la està escrita en primera persona per un narrador que, al seu torn, és la protagonista. Això significa que, a vegades, el narrador no ho sap tot perquè no coneix el pensament dels altres i fa que el lector se senti molt identificat amb la protagonista i el seu sofriment perquè ens explica personalment la seva impressió de la realitat sense cap interferència externa que la delimiti. Aquesta impressió de vida explicada (escriptura parlada) guanya proximitat i versemblança gràcies a l'estil col·loquial que utilitza sempre Rodoreda en aquest tipus de novel·les.
Premis i reconeixements[modifica]
L'obra va rebre el Premi Sant Jordi, el Premi de la Crítica i el Premi Ramon Llull.
Referències[modifica]
- ↑ País, Ediciones El «Pijoaparte i Cecília Ce, 40 anys» (en castellà). EL PAÍS, 07-12-2006.
| Novel·les | Sóc una dona honrada? (1932) • Del que hom no pot fugir (1934) • Un dia en la vida d'un home (1934) • Crim (1936) • Aloma (1938) • La plaça del Diamant (1962) • El carrer de les Camèlies (1966) • Jardí vora el mar (1967) • Mirall trencat (1974) • Quanta, quanta guerra... (1980) • La mort i la primavera (1986) • Isabel i Maria (1991) |  |
|---|---|---|
| Contes | Vint-i-dos contes (1958) • La meva Cristina i altres contes (1967) • Semblava de seda i altres contes (1978) • Tots els contes (1979) • Viatges i flors (1980) | |
| Teatre | La senyora Florentina i el seu amor Homer (1953) • Un dia (1959) • El parc de les magnòlies (1976) • L'hostal de les tres Camèlies (1979) • El maniquí (1979) • El torrent de les flors (1993) | |
| Altres | ||
