El diablo y la dama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl diablo y la dama
Fitxa
DireccióAriel Zúñiga
Protagonistes
ProduccióJacques Le Glou Modifica el valor a Wikidata
GuióAriel Zúñiga
Carlos Castañón
MúsicaBeto Méndez
FotografiaToni Kuhn Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeClaire Painchault
Ariel Zúñiga
ProductoraConacite 2
Dades i xifres
País d'origenFrança i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema policíac de suspens i drama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0196497 Filmaffinity: 114237 Letterboxd: the-devil-and-the-lady TCM: 480714 TMDB.org: 612739 Modifica el valor a Wikidata

El diablo y la dama (Le Diable et la Dame en francès) és una pel·lícula franco-mexicana realitzada per Ariel Zuñiga en 1983.[1]

Producció[modifica]

El director Ariel Zúñiga va assegurar que el film és la "cerca sobre la formació de la realitat",[2] el punt de partida de la qual és el somni i la imaginació. La productora francesa va participar amb el 35% de la producció. Hi havia moltes expectatives sobre la participació de la producció mexicana, ja que es desconeixia com anava a ser rebuda la pel·lícula al país, ja que a consideració del director el cinema mexicà estava encasellat en tres temes: la Revolució, el cabaret i les comèdies ranxeres.[3]

Sinopsi[modifica]

La pel·lícula tracta sobre una parella que es troba en una habitació d'un hotel a París. Ell (Richard Bohringer) surt a comprar cigarrets al Tabac mentre ella, Amèrica (Catherine Jourdan), imagina o somia que viatja a Mèxic i balla una peça de cabaret amb un maniquí en forma de diable. Coneix a Jimmy (Carlos Castañón), qui la prostitueix. Viatja per la ciutat de Mèxic juntament amb un grup de gàngsters. Quan ell torna l'habitació, Amèrica li dispara i el mata.[4]

Està filmada en dues seqüències inversament simètriques: la primera presa és en un quart buit, ell surt del bany i entra a l'habitació, es recolza amb ella i surt del quart. La cambra gira en rodó i permet veure-ho sortir de l'hotel, travessar una plaça i entrar al Tabac. En la presa final, ell surt del Tabac, travessa la plaça, entra a l'hotel, la cambra gira en rodó cap a l'habitació, entra i ella li dispara.[5]

Recepció[modifica]

La pel·lícula va ser presentada en la Mostra Internacional de Cinema en 1983. A causa de la polèmica que va causar la seva presentació per un «plantejament netament elitista»,[6] lla pel·lícula va ser retirada dels cinemes comercials i va ser exhibida a les sales universitàries i de la Cineteca Nacional. Diverses publicacions periòdiques com El Universal, Novedades i Proceso van assenyalar que durant l'exhibició de la pel·lícula es van escoltar xiulades de desaprovació, diverses persones van abandonar la sala i algunes es van dirigir a la taquilla a exigir la devolució dels seus diners.[7] Els autors d'aquestes publicacions van lamentar que el públic no apreciés la pel·lícula, la qual era «una obra divertidíssima, plena de sorpreses, estimulant i, a més, d'una incontenible i excepcional bellesa».[7] Per això, van argumentar que la falta de sensibilitat de l'audiència cap a la pel·lícula es devia el seu poc coneixement, informació i obertura cap a produccions cinematogràfiques diferents de l'estil mexicà.[8][9] Uns altres, en canvi, van al·legar que la pel·lícula produïa «indiferència i avorriment».[10]

Premis[modifica]

Als XXVI edició dels Premis Ariel va rebre el Premi Ariel a la millor fotografia (Toni Kuhn)

Referències[modifica]

  1. Cineteca Nacional, Conaculta, Ficha de filmes nacionales, exp. A-00161, Centro de documentación e información
  2. Fernández de Ramírez, Patricia. El diablo y la dama, 27 de novembre de 1983, p. 24. 
  3. «El cine mexicano se reduce a tres temas: Revolución, Cabaret, y Comedias Rancheras». Excélsior, 24-11-1983, pàg. 8 - 10.
  4. Tomás Pérez Current, "El Diablo y la Dama, obra divertida y de innegable belleza", El Universal, 9 de abril de 1990
  5. Pérez Current Tomás, "Cabellera negra", Dicine, mayo-junio 1984
  6. Carrasco, Jorge «Un cine mexicano diferente». El Nacional, sección Sup, 09-12-1984, pàg. 29.
  7. 7,0 7,1 «El diablo y la dama. Ariel Zúñiga es un director moderno». El Universal, 10-04-1984, pàg. 1.
  8. Celín Fernando, "La Muestra Internacional IV. Algo más y punto final", Novedades, 18 de diciembre de 1983, secc. suplementos, p. 2
  9. Rivera Héctor, "Que devuelvan las entradas (los espectadores)", Proceso, 5 de diciembre de 1983, no. 370
  10. «Los films de la muestra. El diablo y la dama». El Heraldo, 29-11-1983, pàg. 2.