Vés al contingut

Eleccions legislatives estonianes de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives estonianes de 2023
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataEstònia Modifica el valor a Wikidata next Estonian parliamentary election (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 
Data5 març 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives estonianes Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Riigikogu Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat966.129 Modifica el valor a Wikidata
613.812
   63.53٪
Punt percentual 0.14
Nombre de vots vàlids610.318    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
RE  — Kaja Kallas
190.659   31.24٪
Punt percentual 2.31
Parlamentari 34 → 37 Nombre d'escons 3
<1
2>
EKRE  — Martin Helme
97.959   16.05٪
Punt percentual 1.71
Parlamentari 19 → 17 Nombre d'escons 2
<1
2>
KESK  — Jüri Ratas
93.243   15.28٪
Punt percentual 7.82
Parlamentari 26 → 16 Nombre d'escons 10
<1
2>
Estònia 200  — Lauri Hussar
81.347   13.33٪
Punt percentual 8.97
Parlamentari 0 → 14 Nombre d'escons 14
<1
2>
SDE  — Lauri Läänemets
56.578   9.27٪
Punt percentual 0.56
Parlamentari 10 → 9 Nombre d'escons 1
<1
2>
I  — Helir-Valdor Seeder
50.114   8.21٪
Punt percentual 3.23
Parlamentari 12 → 8 Nombre d'escons 4
? ? ?
Partit de l'Esquerra Unida Estònia
14.607   2.39٪
Punt percentual 2.3
Parlamentari 0 → 0
<1
2>
Parempoolsed  — Lavly Perling
14.035   2.3٪
Parlamentari 0


Resultats electorals per circumscripció electoral
Resultats electorals per municipi Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions legislatives estonianes de 2023 són unes eleccions que es van celebrar el 5 de març de 2023 a Estònia per a triar als 101 diputats del Riigikogu. D'acord amb les autoritats electorals del país, s'hi van inscriure com a candidats 9 partits polítics i 10 independents. Durant el període de la campanya, els temes discutits més extensament van ser la defensa i la seguretat nacional, a causa de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, i l'economia.[1][2]

Van ser les primeres eleccions nacionals en les quals més de la meitat dels vots es van emetre electrònicament a través d'Internet. Després de les eleccions, el 9 de març de 2023, el Partit Popular Conservador d'Estònia (EKRE) va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem d'Estònia, sol·licitant l'anul·lació dels resultats del vot electrònic i al·legant que «s'havien observat anomalies i errors tècnics en el procés de votació electrònica».[3]

Context

[modifica]

En les anteriors eleccions parlamentàries, celebrades el març de 2019, el partit del llavors primer ministre Jüri Ratas, el Partit del Centre Estonià, va perdre la majoria absoluta al Riigikogu. Aquest revés va afavorir el Partit Reformista Estonià, liderat per la Kaja Kallas, i el Partit Popular Conservador d'Estònia. Malgrat que Kallas tenia l'encàrrec de la presidenta del país Kersti Kaljulaid per formar el govern nacional, però no va aconseguir prou suport d'altres grups parlamentaris.[4][5][6] Finalment, fou el Partit del Centre qui ho va aconseguir mantenint-se així al poder.[7]

En gener de 2021, el govern centrista va dimitir en bloc en veure's esquitxat per una investigació de corrupció. L'acusaven de demanar suport financer a canvi d'un préstec de 39 milions d'euros per a un desenvolupament immobiliari a Tallinn.[8] Va ser llavors quan Kallas va tornar a ser escollida a formar un nou govern.[9] Va poder arribar a un acord amb el Partit del Centre i va ser nomenada finalment primera ministra.[10]

En juny de 2022, el partit centrista, vist com a pròxim a la minoria russoparlant, es va oposar fermament a una llei relacionada amb l'educació en el marc de la invasió russa a Ucraïna que defensava el partit de Kallas.[11][12] Aquest fet va fer insostenible continuar mantenint la coalició governamental. Llavors, Kallas va negociar amb els partits que va intentar negociar en 2019, Isamaa i el Partit Socialdemòcrata d'Estònia, i aquest cop sí que va poder formar un nou govern amb ells a mitjan juliol de 2022.[13][14]

Enquestes d'opinió

[modifica]
Gràfic de regressió local dels resultats de les enquestes des del 3 de març de 2019 fins avui.

Resultats

[modifica]
Partit Vots % Escons ±
Partit Reformista (RE) 190.659 31,24
37 / 101
Augment3
Partit Popular Conservador (EKRE) 97.959 16,05
17 / 101
Disminució2
Partit del Centre (K) 93.243 15,28
16 / 101
Disminució10
Estònia 200 (E200) 81.347 13,33
14 / 101
Augment14
Partit Socialdemòcrata (SDE) 56.578 9,27
9 / 101
Disminució1
Pàtria (Isamaa) 50.114 8,21
8 / 101
Disminució4
Partit de l'Esquerra Unida Estònia (EÜVP) 14.607 2,39 0 0
Partit de la Dreta (P) 14.035 2,30 0 Nou
Partit Verd Estonià (EER) 5.889 0,96 0 0
Independents 5.887 0,96 0 0
Vots vàlids 610 299 99,43
Vots nuls/en blanc 3.502 0,57
Total 613.812 100,00 101 0
Votants registrats/Participació 966.129 63,53 -0,14
Font: Comitè Nacional Electoral [15]

Referències

[modifica]
  1. «FAQ: A brief overview of Estonia's 2023 elections» (en anglès), 21-11-2022. Arxivat de l'original el 19 gener 2023. [Consulta: 28 febrer 2023].
  2. Schmitz, Rob «Ukraine is dominating the election in Estonia, a key NATO ally. Here's what to watch». National Public Radio, 04-03-2023 [Consulta: 5 març 2023].
  3. «Voter turnout 63 percent by 7 p.m. Sunday» (en anglès), 05-03-2023. Arxivat de l'original el 5 març 2023. [Consulta: 5 març 2023].
  4. «Centre rejects Reform's offer to begin coalition talks» (en anglès), 08-03-2019. [Consulta: 7 febrer 2023].
  5. «Kallas: Reform to approach Isamaa, Social Democrats next» (en anglès), 08-03-2019. [Consulta: 7 febrer 2023].
  6. «Estonian parliament rejects Reform's Kallas as PM» (en anglès). Reuters, 15-04-2019 [Consulta: 7 febrer 2023].
  7. «Estonie: Le Premier ministre sortant scelle un accord de coalition tripartite» (en francès), 07-04-2019. [Consulta: 7 febrer 2023].
  8. Tambur, Silver. «Estonia's prime minister Jüri Ratas resigns, Kaja Kallas asked to form the government» (en anglès britànic), 13-01-2021. [Consulta: 7 febrer 2023].
  9. Belga, Par. «Estonie: l'europhile convaincue Kaja Kallas désignée au poste du Premier ministre» (en francès), 14-01-2021. [Consulta: 7 febrer 2023].
  10. «Kallas' coalition votes total second-highest since independence restoration» (en anglès), 26-01-2021. [Consulta: 7 febrer 2023].
  11. Belga, Par; Louvigny, Adeline. «Estonie: la coalition gouvernementale s'effondre» (en francès), 03-06-2022. [Consulta: 7 febrer 2023].
  12. Belga, Par; Louvigny, Adeline. «Estonie: la coalition gouvernementale s'effondre» (en francès), 03-06-2022. [Consulta: 7 febrer 2023].
  13. «Riigikogu grants Kallas mandate to form new government» (en anglès), 15-07-2022. [Consulta: 7 febrer 2023].
  14. «Estonian parliament confirms PM Kallas to lead new government» (en anglès). Reuters, 15-07-2022 [Consulta: 7 febrer 2023].
  15. «Valimised». [Consulta: 19 febrer 2024].