Elina Colomer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElina Colomer
Elina Colomer.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1922 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1987 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de la Chacarita Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata –
Família
GermansMendy Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0173085 Find a Grave: 23952545 Modifica el valor a Wikidata

Elina Francisca Colomer (Buenos Aires, 1922-1987), va ser una actriu argentina. Entre 1942 i 1979 participà en 31 pel·lícules, entre les quals cal destacar Mujeres casadas dirigida per Mario Soffici i fou protagonista de Mi divina pobreza, Una viuda casi alegre, El complejo de Felipe i Escándalo nocturno. Molt popular sota el règim del general Perón, fou pública la seva relació amb Juan Duarte, Juancito, polític corrupte, secretari personal del dictador Perón, empresari cinematogràfic i germà d'Eva Duarte de Perón. La seva popularitat augmentà encara més en participar en la telesèrie la Família Falcón junt amb Roberto Escalada. Com a actriu de teatre representà entre altres: La tercera palabra, Té y simpatía, Ejercicio para cinco dedos, Vivir es formidable, Acelgas con champagne i La jaula de las locas.

Biografia[modifica]

Va destacar al teatre en obres com La tercera palabra, Corona de amor y muerte, Te y simpatia, Ejercicio para cinco dedos, Vivir es formidable, Acelgas con champagne i La jaula de las locas. Va realitzar la seva última intervenció cinematogràfica el 1979 Donde duermen dos... duermen tres, d'Enrique Cahen Salaberry, on van actuar Susana Giménez i Juan Carlos Calabró. En els seus últims anys va estar retirada de l'actuació a causa de la seva falta de veu.

Durant el govern peronista va estar vinculada afectivament a Juan Duarte que la solia sobrenomenar La Gauchita, i la seva carrera va aconseguir el seu cenit. Segons mitjans les seves cames van arribar a valer 300.000 pesos.[1] Després de la mort de Duarte, el policia Próspero Germán Fernández Alvariño, més conegut com el Capitán Gandhi, la va interrogar de manera acosadora preguntant-li si ella també patia sífilis. Va ser durament perseguida durant la Revolució Alliberadora només per ser una de les amants de Juan Duarte juntament amb l'actriu Fanny Navarro i la vedette Maruja Montes.

El 13 de novembre de 1986 l'actriu va ser internada d'urgència a causa de complicacions en la seva salut. Va morir als 65 anys el 2 de juny de 1987 a Buenos Aires després de patir seriosos problemes cardíacs i oblidada pel mitjà artístic.[2] Les seves restes descasan en el panteó de l'Associació Argentina d'Actors del Cementiri de la Chacarita. En la portada del diari Clarín de Buenos Aires, Argentina del dia 3 de gener de 1987, s'informa la seva defunció, que va tenir lloc el dia anterior segurament[3]

Filmografia[modifica]

  • Cuando la primavera se equivoca (1942)
  • La novia de primavera (1942)
  • Claro de luna (1942)
  • Tú eres la paz (1942)
  • Llegó la niña Ramona (1943)
  • Stella (1943)
  • Son cartas de amor (1943)
  • Pasión imposible (1943)
  • Nuestra Natacha (1944)
  • Besos perdidos (1945)
  • Soy un infeliz (1946)
  • Romance sin palabras (1948)
  • Los secretos del buzón (1948)
  • El hombre de las sorpresas (1949)
  • Juan Globo (1949)
  • Se llamaba Carlos Gardel (1949)
  • Una viuda casi alegre (1950)
  • Juan Mondiola (1950)
  • El seductor (1950)
  • Mi divina pobreza (1951)
  • Escándalo nocturno (1951)
  • El complejo de Felipe (1951)
  • El gaucho y el diablo (1952)
  • El conde de Montecristo (1953)
  • Mujeres casadas (1954)
  • Culpable (1960)
  • La familia Falcón (1963)
  • Bicho raro (1965)
  • La familia hippie (1971)
  • Donde duermen dos... duermen tres (1979)

Televisió[modifica]

  • Los domingos de Pacheco (1983), en l'episodi Mi suegra esta loca... loca...loca, al costat d'Osvaldo Pacheco, Menchu Quesada, Javier Portales, Nelly Panizza i Mariquita Gallegos.
  • Señor amor (1983)
  • Gaspar de la noche (1982)
  • La comedia del domingo (1971)
  • La familia Falcón (1962)[4]
  • Siempre una mujer (1960), emesa per Canal 9.

Teatre[modifica]

  • La Voz de la Tórtola.
  • Acelgas con champagne (1970)
  • El llorón (1968), en el Teatro Empire.
  • Intimidad conyugal (1967)
  • ¿Quién llamó a Chiky? (1965)
  • Vivir es formidable (1965), dirigida per Alberto Vega, amb Ángel Magaña i Alfonso Paso. Estrenada en el Teatro Alvear.
  • Ejercicio para cinco dedos (1961)
  • Mi esposo tuvo una nena (1960), amb Ricardo Lavié.
  • Inquisición (1959), en el Teatro Odeón, amb Ubaldo Martínez.
  • Corona de amor y muerte (Doña Inés de Portugal), (1955)
  • Sueño de una noche de estudiantes (1954), junto a Jorge Lanza.
  • La tercera palabra (1954) de Alejandro Casona, en el Teatre Odeón (Buenos Aires), amb José Cibrián.
  • La dulce enemiga (1950), en el Teatro Smart.
  • El tendero de Santo Domingo (1949) de Sixto Pondal Ríos
  • La rosa azul (1947), de Eduardo Borrás, en el Teatro Empire.

Referències[modifica]