Emil Ábrányi
Aparença
Nom original | (hu) Ábrányi Emil |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 setembre 1882 Budapest (Hongria) |
Mort | 11 febrer 1970 (87 anys) Budapest (Hongria) |
Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 37-2-1-33 |
Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt (–1904) |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, compositor, pedagog musical |
Ocupador | Acadèmia de Música Franz Liszt |
Membre de | |
Gènere | Òpera |
Família | |
Pares | Emil Ábrányi i Margit Wein |
Emil Ábrányi (Budapest, 25 d'octubre de 1882 - 11 de febrer de 1970) fou un crític musical i compositor hongarès. Era fill del compositor del mateix nom, i net del també músic Kornél Ábrányi.
Feu sòlids estudis en diversos establiments i el 1911 aconseguí el càrrec de director d'orquestra de l'Òpera Reial de la seva ciutat nativa, lloc que desenvolupà durant molts anys i el 1920 en l'Òpera Nacional.
Entre les seves obres cal mencionar els drames lírics:
- A Ködkiraly (1903);
- Monna Vanna (1907);
- Paolo und Francesca (1912);
- Don Quixote (Budapest, 1917)[1]
- Ave María (1922)
Referències
[modifica]- ↑ ESPINÓS, Víctor. El Quijote en la Música. Barcelona: Instituto Español de Musicología, 1947
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm 1, pàg. 47 (ISBN 84-239-4571-5)