Emil Henriques
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1883  Norrköping (Suècia) |
| Mort | 19 novembre 1957 (73 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | patró de vaixell, advocat, regatista |
| Esport | vela |
| Participà en | |
| 1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 |
| Família | |
| Família | Henriques family (en)  |
| Fills | Pontus Henriques (en) |
| Pare | Pontus Herman Henriques |
| Germans | Elin Brandell |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Vela | |||
Jocs Olímpics 
| |||
Competint per  Suècia
| |||
| Plata | Estocolm 1912 | 8 metres | |
Emil Henriques (Norrköping, Östergötland, 19 de desembre de 1883 - Estocolm, 19 de novembre de 1957) va ser un regatista suec que va competir a començaments del segle xx.
El 1912 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estocolm, on va guanyar la medalla de plata en la categoria de 8 metres del programa de vela. Henriques navegà a bord del Sans Atout junt a Bengt Heyman, Alvar Thiel, Herbert Westermark i Nils Westermark.[1][2]
El 1907 es llicencià en dret per la Universitat d'Uppsala. A partir de 1911 va exercir d'advocat a Estocolm. Com a advocat va ser membre de la junta directiva de l'Associació d'Advocats de Suècia, Secretari del Consell de l'Escola Tècnica i la Comissió Nacional d'Assegurances.[3]
També va ser el primer president de la Lliga sueca de bridge entre 1932 i 1947.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Emil Henriques Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 20 d'octubre 2013. [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑ Emil Henriques Comitè Olímpic Suec
- ↑ Vem är det : Svensk biografisk handbok / 1943 / (suec)
- ↑ Bridge svensk (suec)