Enriqueta Moix i Maré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnriqueta Moix i Maré
Biografia
Naixement28 agost 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Montblanc (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, assagista Modifica el valor a Wikidata

Enriqueta Moix i Maré (Montblanc, Conca de Barberà, 28 d'agost de 1961) és una escriptora catalana.[1][2]

És membre de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana, i fundadora de l’Associació Literària l’Escarritx. Col·labora en publicacions locals i activitats culturals.[3]

Ha rebut el primer Premi Grau Miró de Haiku de Barcelona (2006 i 2007), Menció d'Honor al Premi Mn. Narcís Saguer de Poesia de Vallgorguina (2007), Finalista Premi Joan Santamaria de Barcelona (2009), Finalista Premi Victor Mora de l'Escala (2012), 1r Premi al concurs de poesia Vimbodi i Poblet (2013), el 1r Premi de poesia al XXIX Certamen literari del Foment Martinenc de Barcelona (2014), el 1r Premi de poesia al XXIX Certamen Sagrada Família (2016), 1r Premi de narrativa curta de Filx (2020).[1][4]

Obra[modifica]

Ha publicat en solitari:

  • Empremtes al glaç, 2008, poesia
  • Esglaons de pètals, 2009, poesia
  • Capvespre al parc, 2010, poesia, editorial Omicron.
  • Mis pies descalzos, 2011
  • Una diva entre boires, 2013, novel·la, Abadia Editors
  • Efectes col·laterals, 2014, poesia, Editorial Meteora
  • Remembrances d'una existència, 2015, prosa, Ushuaia edicions
  • El secret del refugi del llop, novel·la, 2016, Editorial El toll
  • Desfent camí, 2016, Editorial Comte d'Aure
  • Crepuscles primaverals, 2017, Editorial Comte d'Aure
  • Pedaç a pedaç, 2018, Editorial El toll
  • El darrer llegat, 2020, Editorial El toll
  • Musicología aplicada, 2020, Stonberg Editorial
  • Les cartes del celler, 2021, Editorial El toll
  • L'apotecari, 2023, Pagès Editors

També ha editat relats i poemes en llibres col·lectius i antologies.

Referències[modifica]