Eocardia
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Eocardiidae |
| Gènere | Eocardia Ameghino, 1887 |
| Espècies | |
| |
Eocardia és un gènere extint de mamífers rosegadors de la família dels eocàrdids que visqueren durant el Miocè, fa entre 13,8 i 17,5 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina i Xile.[1] Eren parents propers dels càvids d'avui en dia (conills porquins, capibares i afins).[2] Feia uns 30 cm de llargada.[3] En un primer moment fou classificat en la família dels toxodòntids, però el mateix autor del tàxon, Florentino Ameghino, esmenà el seu propi error uns mesos més tard. El nom genèric Eocardia significa ‘cor de l'albada’ i es refereix a la forma dels prismes de les dents molars superiors.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Eocardia» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ Defler, 2019, p. 146.
- ↑ Palmer, D. The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals (en anglès). Marshall Editions, 1999, p. 285. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ Palmer, 1904, p. 262.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eocardia |
- Defler, T. History of Terrestrial Mammals in South America: How South American Mammalian Fauna Changed from the Mesozoic to Recent Times (en anglès). Springer, 2019. DOI 10.1007/978-3-319-98449-0. ISBN 978-3-319-98448-3.
- Palmer, T. S. Index Generum Mammalium: A List of the Genera and Families of Mammals (en anglès). Departament d'Agricultura dels Estats Units, 1904.