Epícides de Siracusa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Epícides de Siracusa (grec antic Ἐπικύδης, Epikýdēs, llatí: Epicydes) fou un militar cartaginès però grec per part de pare i nascut a Siracusa.

Desterrat el seu pare de Siracusa per Agàtocles, se'n va anar amb la dona i fill a la terra de la muller, Cartago, on el noi fou educat. Va servir a l'exèrcit d'Anníbal a Hispània i Itàlia junt amb el seu germà gran Hipòcrates, i es va distingir.

Després de la batalla de Cannes, Jerònim de Siracusa va enviar ambaixadors a Anníbal i aquest va seleccionar als dos germans per tractar amb els siracusans i els va enviar a la capital siciliana (215 aC).

Epícides va convèncer a Siracusa d'abandonar el camp romà, però l'assassinat de Jerònim poc després (214 aC) i la revolució que va seguir, va esguerrar els plans. Van demanar a les noves autoritat un salvaconducte però al cap de poc, degut als esdeveniments que es produïen, van aconseguir ser elegits generals en el lloc d'Andranòdoros i Temist (Andranodorus i Themistus).

Quan els partidaris de Roma (que tenien el suport d'Andranòdoros) van aconseguir el triomf, Epícides es va reunir amb al seu germà Hipòcrates que havia estat enviat a Leontins amb una força militar, però Leontins fou ocupada ràpidament per Marc Claudi Marcel III.

Les crueltats dels romans van encoratjar als siracusans i als mercenaris estrangers al servei de Siracusa, i Hipòcrates i Epícides, que havien fugit a Erbessos, es van aprofitar de la situació i quan els mercenaris foren enviats a buscar-los, els van convèncer i es van amotinar i passar al seu costat, i van retornar a Siracusa com els seus caps, apoderant-se de la ciutat sense gaire resistència (213 aC) i foren nomenats generals. Andranòdors no va tardar en ser assassinat.

Marcel va anar a assetjar Siracusa que els dos germans van defensar amb energia, i van obligar als romans a retirar-se. Epícides va quedar com a cap de Siracusa i Hipòcrates va passar a combatre a altres llocs de Sicília. Els romans però van sorprendre Epipolae, la clau de Siracusa, de la que es van apoderar; va seguir resistint intentant coordinar-se amb el seu germà i amb les forces del general Himilcó.

Derrotat Hipòcrates va anar a trobar al general Bomilcar que avançava amb la flota en ajut de Siracusa, però quan Bomilcar es va haver de retirar, va abandonar Siracusa (212 aC) i es va dirigir cap a Agrigent on va cooperar amb els amotinats númides fins que la ciutat va caure en mans dels romans (210 aC) fugint llavors a Cartago amb el general Hannó. La seva sort final es desconeix.